Confusió amb un noi

Bona nit.

Sóc una noia de 19 anys. Fa dos anys em va començar a agradar un noi de la meva edat. Era com q gairebé no hi havíem parlat gaire (ja q va ser a unes colònies d'estiu) i jo sentia q m'agradava com a persona i que no era tant "atracció sexual". Vull dir, que es cert que hi pensava sovint amb ell pq ns tenia alguna cosa que sentia que m'agradava pro no a aquell nivell. Llavors fa gairebé un any vam quedar el grupet i nspq de cop aquell dia em mirava molt (i jo flipant pq hi vaig anar a la qdd bastant insegura de veure'l de nou i a més com avergonyida al mirar enrere i pensar que portava desde l'estiu pensant amb ell... Vaig començar a sentir-me malament com si m'hagués passat massa temps pensant amb un noi q tmpoc es q conegués massa.. com si igual la idea que m'havia fet d'ell no fos ben bé ell (ho he llegit a altres consultes que a vegades quan sentim enamorament ens podem crear una falsa imatge de l'altre). La qüestió que una noia del grup li va dir a aquest en plan conya que si seguia asexual, i en aquell moment em va mirar de cop com obrint molt el ulls i jo en modo reflexe el vaig mirar amb cara de peix bullit (O sigui q literalment ens vam mirar..) pro va ser taaaant incòmode... Ningú va dir res més al respecte i ens vam pirar. Em vaig ratllar bastant després d'això. Uns mesos més tard van proposar de quedar. Vaig decidir anar-hi i aquell cop ell va passar bastant de mi... Al acomiadar-nos li vaig xocar el puny i em va mirar tant malament... Com si li hagués enganxat un moc O com si em digués amb la mirada que el deixes en pau i q no vol res de mi... Desde llavors no l'he tornat a veure... I per sort meva, els sentiments em van anar marxant i avui dia crec q ja no m'agrada gens...

Em vaig fer a l'idea que no el veuria més, que va ser un "amor" adolescent i que realment jo he canviat i madurat moltíssim aquests últims mesos i per fi va deixar de venir-me sovint a la ment... El vaig oblidar. Pro fa poc van obrir el grup i al veure el seu nom alguna cosa nspq s'em va remoure per dins.. esq realment havia sentit coses X ell i ara ns q fer em quedat en una dies i ns si anar pel meu bé em fa cosa tornar a confondre'm o confondre'l a ell i la veritat ara m'hi sento superbé i orgullosa d'haver-lo deixat enrere i he pogut començar la uni molt més centrada.

En conclusió, creieu que deuria anar-hi i acabar d'aclarir els meus pròpis conflictes interns? La veritat tinc 19 i encara no he tingut el típic lio O nòvio i a vegades em sento com si ho hagués de fer ja pq si no no hauré viscut la adolescència (tot i que se q és una tonteria social)...I tmb volia preguntar si és normal quan t'agrada algú pensar massa amb aquella persona O inclús somiar desperta amb ell... Pq ara em fa rabia que inclús em vaig desconcentrar dels estudis (ja q estava fent 2n de batxillerat científic) per estar als núvols....

Això és tot... Moltes gràcies X llegir la meva consulta i espero que no s'hagi fet pesada ;)

Una abraçada!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!