Hola, gràcies per escriure'ns. El problema és que aquestes coses evolucionen i normalment no són conscients, sinó que ens acostumem a tenir mals hàbits d'alimentació, ens mirem al mirall, etc. i ja estem dins del cercle de perfeccionisme, de restricció, etc., i tot comença des d'una insatisfacció corporal. Si algú no et pren seriosament és que no és un bon professional, tu has de parlar de les teves preocupacions als pares i que et puguin portar a un psicòleg, on t'entendrà perfectament i sobretot treballareu en l'acceptació, també les coses que et preocupen perquè no surtin a través del menjar, etc., però és importantíssim que no comencem amb aquesta mala relació amb el menjar i les conductes compensatòries (com tu dius) perquè aleshores estaríem en una fase més perillosa. Tens a les teves mans poder agafar-ho ara, dir-ho als pares i tractar els pensaments, sempre tenint en compte que tinguis bona salut i que un metge ho confirmi... Ens pots tornar a escriure quan vulguis!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Marya del Campo, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
