Hola, gràcies per escriure. És molt dur quan els familiars en fan sentir malament i molt més amb el nostre cos, és evident que no han sabut fer-ho millor i no tenen la capacitat de ser conscients del mal que fan i és quelcom que arrosseguen dels seus propis traumes. Ara bé, l'important sempre és que et cuidis, i en cap moment no menjar les quantitats que et pertoquen o vomitar és cuidar-se. No és només que no sigui sa, sinó que només pot anar a pitjor i ja entrem a terrenys molt perillosos, i només tu ho pots evitar, acceptant el teu cos, menjant el que necessites i el que et digui el metge, i sobretot, posant límits tot i que entenem que és molt difícil, però has de poder dir a la família que no et digui res sobre el teu cos. Seria també necessari que et pogués veure un psicòleg perquè aquestes coses no són fàcils i sembla que costa trobar recolzament a casa. A part d'això, sempre és sa que puguis fer exercici i així et sentiràs millor amb el teu cos, fer àpats saludables, evitar els processats i els sucres refinats; així ja ho podràs notar. Qualsevol cosa que necessitis, aquí estem, però recorda que primer és no fer-te mal.
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Marya del Campo, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
