CAPACITATS

Hola,
Primer de tot agrair-vos la feina que feu i donar-vos les gràcies per la vostra ajuda.
Des de petita sé que soc diferent. Sé que tothom és diferent però considero que hi ha persones més diferents que altres. El cas, és que faig coses que “no son normals per la meva edat” segons els adults.
Tinc la impulsivitat molt alta al igual que el sentiment de curiositat per les coses. Soc molt sensible, sovint em sento molt sola i és per això que a l’escola ja no tinc amics. La meva infància que va ser molt traumàtica, fet que a vegades em fa pensar que soc inútil i que no mereixo viure. Llegeixo molts llibres i veig moltes pel·lícules perquè son la meva salvació, sinó estaria morta.
Faig coses que “no son normals per la meva edat” perquè mintereso per temes profunds que segons els adults als 15 anys no toquen.
Fins i tot, he estat pensant d’agafar el llibre d’El Capital de Karl Marx a la biblioteca de l’escola en algun pati on no em pugui veure ni jutjar cap professor. Si no agafo aquest llibre sento que explotaré de la curiositat des que ens el van explicar a classe. He estat buscant què em passa per Internet, però poca cosa trobo. És estrany, sento coses que mai abans havia sentit abans. Son sentiments confusos, obsssesius i curiosos. No sé què em passa, de veritat. No puc parar de pensar en aquests sentiments. Igual els hauria d’acceptar, però una part de mi sap que sempre acabaré qüestionant-los.
Sento que tothom em jutjar (sobretot les persones de confiança). Em diuen coses com “ no pots veure la pel.lícula del ciutadà Kane” i la veritat és que l’he entès i m’ha encantat. Estic bastant desorientada, la veritat.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.

Moltes gràcies per la teva consulta!