Holaa, bueno el meu problema es que tinc 17 anys i la societat comença a posar molta pressió, mexplico:
L’altre dia estava fent videotrucada amb una amiga i em va deixar anar un comentari que em va fer molt mal, jo vaig fer veure q em feia gracia però quan vaig penjar em vaig començar a menjar el coco i em vaig passar la tarda plorant. El comentari q em va fer va der mes o menys que tinc 17 anys i es fort q no m’hagi liat mai amb cap noi “q aveure si espavilo” “que ja vaig tard” etc. El fet es q em vaig posar a pensar molt i m’he adonat q literalment totes les meves amigues (lit q totes) no son verges i penso que coi estic fent malament?? Tan horrible soc com per no haver tingut mai cap contacte amb l’amor adolescent?? Us prometo q fa moltíssim mal, i encara fa mes mal al sumar-li q porto com uns 3 mesos parlant amb un noi però no hem quedat mai, ell em fa ilusions però a la hora de la veritat desapareix, totes les amigues em diuen q només està jugant amb mi, i es veritat, jo ho veig. Tenia ina perspectiva molt diferent de ell ja q tothom diu q es molt bon noi ( q es veritat) però com amic, perquè al moment de “noies” va de flor en flor perquè sap q es guapo i que pot vaja. Jo estava súper il·lusionada però porto una setmaneta q entre el comentari de la meva amiga i això he obert els ulls i estic veient q només em respon quan vol, q segur q quan “ho aconsegueixi” menviara a la merda i passarà a la següent. Però modio perquè a la vegada jo ho vull, vull q passi algo amb ell i tinc el petit sentiment de dir “si després menvia a la merda mes igual, ja plorare” però no vull q es quedi en una ilusio de només estar prlant. Nose si mestic explicant, es tot un embolic.
El comentari de la meva amiga em va afectar mes del q em pensava i no puc parar de pensari, i cada cop q una amiga mexplica q s’ha començat a parlar amb un noi i que a la setmana ja han quedat no puc evitar sentir-me malament perquè dw veritat no entenc que tinc de malamemt? Perquè jo no puc tenir-ho? Tot això em fa odiar me moltíssim no puc mes
Laura Centellas Data: 28/07/2023 23:31
Hola!
Entenem aquesta sensació de pressió i de "pressa" per tenir experiències romàntiques i/o sexuals amb altres persones, però recorda que no és cap competició. No hi ha una edat màxima i cadascú se sent preparat en un moment diferent.
Per això et recordem que et centris en tu i en el que vols tu. Si vols apropar-te a aquest noi, proposa-li per quedar! A veure què passa.
No podem preveure com es comportarà l'altra persona i, sovint, no té a veure amb el que fem o deixem de fer, és a dir, que es comportarà igual si fem una cosa o una altra. Per això et repetim que et centris en tu, en el que et ve de gust i en fer allò que sentis en cada moment.
Pensa que les relacions s'han d'anar construint i això vol dir que cal anar valorant si aquella persona et continua agradant o no. Així que, si més endavant fa algun comportament que no t'agrada... potser sabràs quina decisió prendre.
I, per altra banda, també et convidem (si et ve de gust) a obrir el teu cercle social i començar a parlar amb altres persones, a veure com et sents ;)
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
