Sola durant l’estiu

Holaaa m’agradaria compartirà amb algu el meu problema i he pensat en vosaltres, ara fa molt temps que no hos escrivia pero al 2021 cada setmana feia consultes i em vau ajudar molt.
Ara farà unes 2 setmanes que vaig acabar l’insti, tothom em tenia moltes ganes, pero jo no, pel fet de que deixaria de veure les meves millors amigues (en son 2) i em passaria tot l’estiu sola.
Una d’elles s’ha mudat a un altre poble a 3hores i l’altra pot quedar vegades contades ja que sempres es passa l’estiu d’un lloc cap a un altre.
L’amiga que s’ha mudat porta 1 setmana ja fora i aquests dies m’he sebtit molt sola, de fet he tornat a refugiar me en la lectura (tal i com feia quan fa 2 anys em deixaven de banda, tot i que això ja es una altra historia), i a vegades quan llegeixo algo d’em fica al cor i em fa recordar a aquell estiu infernal que vaig viure al 2021. No vull tornar q passar per allò pero crec que es el que em tocarà perquè en un futur pròxim no em vec amb nous amics (ningú al poble vol ser amic meu pq tots ja em tenen “etiquetada” i no es molesten ni a coneixem. Pel que fa als de la meva classe, ni parlar-ne, aquest any em vam fer com “bulling” dient-me que era molt callada i de det van crear un contador a la pissara anotant les hores que no parlava.
La meva mare intenta passar estones amb mi, pero ara mateix ella te un munt de feina i no pot estar molt x mi. El mateix amb el meu pare, que es pagues, i ara es passa tot el dia fora.
Les úniques persones que fan que no el senti rebutjada (les meves millors amigues), no poden estar físicament amb mi i aixo comporta que em passi tot el dia a casa sentint-me com una merda.

Que penseu vosaltres?

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.

Moltes gràcies per la teva consulta!