Accident no superat..

Hola!
Fa dos anys vaig tenir un accident, la qüestió esque va ser per culpa d'una persona i ho vaig passar molt malament perquè en aquella temporada es reien de mí, resumin estaba sola. Aquella persona ho va dir a tothom, tot i que li vaig fer prometre que no diria res, tot l'institut es va assabentar i vam començar a recórrer molts rumors falsos sobre el que va passar. Pensaba que ho havia superat, però fa unes setmanas un professor em va preguntar si era jo la de l'accident perquè ho havien comentat en una classe, no vaig poder aguantar-me les ganes de plorar i em va fer fora de classe per demanar-me perdó, per dir-ho davant de tots els meus companys, i no li ho vaig poder explicar del tot. El cas es que no se perquè vaig reaccionar així, encara hi segueixo pensant, no puc mirar a la cara a aquella persona que em va 'putejar' tant, no puc ni mirar-me per les cicatrius que van quedar marcades al meu cos... He intentat desfogar-me amb les meves amigues fa poc, perquè no vaig voler parlar ni amb ma mare d'això, però sento que no ha servit de res. Encara segeuixo tenint aquella sensació al caure, cada vegada que ho recordo, realment s'acaba superant un accident si t'ha marcat tant?

Moltes gràcies per llegir-ho, petons:)

Hola!

No ens expliques com va ser l'accident i imagino moltíssimes coses diferents però t'explico una mica el que sí que pots fer per intentar superar la situació:

sembla que esquives el tema, que no vols que ningú te'n parli, que no vols que ningú et pregunti i que vols oblidar-lo ràpidament... però per a poder superar alguna cosa, n'has de parlar, has de normalitzar el que t'ha passat. Potser si en parles amb la persona que va fer que tinguessis l'accident i li expliquessis com et sents, també seria bo que en parlessis a casa teva i si veus que tot i així no pots superar-ho, et recomano que busquis ajuda professional.

Et mereixes tirar endavant i no val la pena que un accident encalli el teu procés i la teva possibilitat de ser feliç.

T'animo a que en parlis: com més evites una cosa, més gran es fa... si en parles i l'encares s'anirà enpetitint i llavors siq ue ho podràs superar.

Ànims i gràcies per a compartir-ho amb nosaltres!

Una abraçada!

Elena Crespi i Asensio - www.interpersonal.cat
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres