No sé que fer

Hola!
Us escric per explicar-vos la meva actual sitació sentimental i a veure si em podeu ajudar a entendre-ho. Moltes gràcies pel que feu!
Jo fins fa poc estava en una relació amb un noi que realment pensava que seria la persona de la meva vida i ell pensava igual. Tot el que eren aspectes interns d la relació era perfecte. En tot moment haig de dir que era una relació sana en la que ens estimevem molt, en principi hi havia comunicació i tal. L'únic problema era que els meus pares m'havien dificultat en certa manera la relació amb ell, em refereixo a que potser no em deixaven quedar tant com m'agradaria amb ell, ens controlaven mes, hi havia plans que eren impensables de fer amb ell, no els hi feia molta gracia que tingues parella i no l'acabaven d'acceptar . Ell en tot moment em deia que lluitaria per mi fins al final. Doncs un dia per l'altre , sense jo espere-me res ja que apart d'aquest factor extern tot entre nosaltres era perfecte, va decidir posar fi a la relació i la raó era que veia que una relació amb aquella llibertat tenia molt poc futur i que el fet de que no puguessim veurens i fer tot el que ens agradaria li havia creat com una furstració que el va dur a una desmotivaació i ja no sentia per mi el que abans. En tot moment em va dir que jo no tenia la culpa de res i que li sabia molt greu perque creia querem dues persones molt compatible i que jo era el tipus de persona que volia en per ara i en un futur al seu costat. Que ara veia inviable tornar amb mi a curt plaç encara que no descartava l'opció de que mes endavant algo pugués canviar. També em va demanar contacte 0.
Ara jo estic en un punt molt confusa. La gent del meu voltant em diu que això quan estimes a algú com ell m'estimava no és una raó valida per trencar amb algo tant bonic que s'havia construit. M'agradaria que m'ajudessiu a entendre el perque contacte 0 en aquest cas quan jo no li he fet cap mal a ell i quan sempre hem pensat que en una relació quan hi ha un problema hem d'estar units, no separats. Ara no sé que fer, m'agradaria poder esatr amb ell, ajudar-lo amb les seves rallades i fer-li entendre que això es pot superar. Tampoc sé si esperar-lo, insistir, oblidar-lo, o no sé, no sé fis a quin punt una persona que t'ha deixat estiman-te i per una cosa externa a la relació pot tornar a reenamorar-se o trobar-te a faltar quan tenieu tants plans de futur.
A veure si em podeu aconsellar que hauria de fer en aquesta situació. Moltes gràcies.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!