A veure, la primera s'ha m'ha enviat per error.
Crec que l'últim que havia escrit és que estic fent 3r d'ESO.
Ara tinc dues amigues una mica de passada amb les que comparteixo algunes coses, però no quedo amb elles.
El que passa aquí és que a mi m'agrada molt escriure, molt més que parlar. També m'encanta la música. Totes aquestes coses són més individuals i per això sóc una persona solitaria.
Crec que no és un problema, però a vegades a classe veig als meus companys en grupets tots rient i jo si no han vingut les meves amigues, que solen faltar, estic a la meva taula sola, i això fa mal.
No crec que tingui problemes d'ansietat social ni res d'això, ja que si he de parlar amb els companys per fer un treball doncs ho faig sense problemes. El problema és en el temps lliure a l'escola.
Avui fa just una setmana que va venir una psicòloga a la meva classe per fer una xerrada de salut mental. Va parlar de com era ella a la nostra edat i vaig connectar molt en tot el que ens va explicar. Al final de la xerrada estava una mica a un altre món pensant en tot el que havia dit. Jo sec a primera fila i es va anar fixant en mi mentre parlava. Al final em va preguntar si estava bé i si volia parlar. Jo en aquell moment vaig sentir que havia de dir que sí i explicar-li tot el que em passa pel cap, però alguna cosa em va frenar. Li vaig acabar dient que no, també perquè sabia que ella hauria d'anar a fer la xerrada a la classe del costat i no hi havia temps i que potser li diria algo al meu tutor. A més, les meves dos amigues se'm van acostar quan es va acabar la xerrada i no hi ha res que m'agobi més que acumulació de gent preguntant-me coses com "què ha passat?" "estàs bé?".
Quan vaig tornar a casa no parava de donar-li voltes i pensar en que havia d'haver-li dit que sí. El que passa és que hi havia una segona part d'aquesta xerrada, que ha estat avui. Però no ha vingut la mateixa noia i el que ha vingut ens ha parlat de neurones i aquestes coses i no m'he connectat.
No li he dit res d'això a ningú ni tampoc crec que ho faci.
La conclusió d'això suposo que és que ara m'interessa més la psicologia i de fet un cosí meu estudiará això. No ho sé, potser li dono masses voltes a tot, però crec que tot això té un per què.
Pot semblar una tonteria tot això però hi penso molt.
Suposo que això és més o menys el que volia dir.
Laura Centellas Data: 08/06/2023 10:22
Hola!
Gràcies per escriure'ns i per compartir com et sents.
És veritat que hi ha persones que no se senten comòdes amb la psicoteràpia i és tasca del terapeuta trobar la manera que et puguis expressar i compartir com et sents. També és veritat que és necessari que la persona hi vegi un sentit, que tingui un objectiu a treballar o que vulgui canviar algun aspecte de la teva vida.
Segurament 6 anys enrera no tenies aquesta consciència, però ara sí! així que disfrutem-la!
Per tant, et proposo que parlis amb el tutor per saber si podries aconseguir el contacte d'aquesta noia que us va fer la xerrada. Segurament té algun correu per contactar-hi. Envia un correu, explica qui ets i com et vas sentir. Veuràs que et dona resposta i que potser podeu trobar un espai (si té consulta privada) o bé et pot recomanar algun/a professional que tingui el seu mateix perfil.
Des d'aquí t'animem a fer cas a aquest interès i a aquestes ganes d'explorar una mica més qui ets, com ets i com et sents. Cadascú té el seu ritme i les necessitats apareixen sobre la marxa. Ara t'han aparegut, així que ara és un bon moment per començar a compartir.
Una abraçada!
PD: nosaltres seguim aquí per si vols compartir alguna cosa ;)
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
