el pas del temps

Bona nit.
Fa uns quants anys vaig coneixer una persona amb qui vaig sentir una connexio imminent, va ser un sentiment molt bestia que no he tornat a sentir mai mes amb ningu. El cas es que al cap d’uns anys vam arribar a estar de lio pero mai vam arribar a una relacio formal perque ell no es va voler comprometre i jo em vaig decidir allunyar. El cas es que durant aquests anys ningu m’ha fet sentir res, fins fa uns mesos. He conegut a una persona amb qui, en aquest cas, sento una atraccio sexual molt forta. El cas es que tot i que amb ell em senti atreta, comoda, respectada i segura, no sento aquella connexio que vaig sentir amb aquell primer noi. I aixo em fa trencarme el cap pensant: si no sento aquella connexio es que no deu ser l’amor de la meva vida… i em frustra molt perque sento que m’agrada molt pero no tenim aquesta connexio personal i m’agradaria tenir-la perque crec que es el que ens falta per poder consolidar una relacio estable. La veritat es que tampoc ens hem vist gaires dies, ara per fi podrem veurens mes sovint, pero no se si amb el pas del temps aquesta connexio pot anarse formant. Se de gent que li ha passat (que amb el temps et vas enamorant) pero jo simplement dubto per l’experiencia que vaig tenir amb el noi el primer dia de coneixe’l. Que n’opineu? El pas del temps podria “enamorar-nos”? O aquesta sensacio s’ha de notar d’un inici? Gracies per tot.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!