No estic a un nivell més alt que els meus companys, per tant, no vull sentir-ho així

Bon dia!

Soc una persona que estic acostumada a rebre elogis, solo agradar els professors i solo rebre les seves felicitacions, també en àmbits familiars, artístics... Estic acostumada a que em diguin que soc la més bona de tots en molts espais i crec que he agafat una forta dependència d'això i m'ha fet canviar la meva manera d'actuar amb el món que m'envolta i crec que m'ha condicionat en certs aspectes de la vida. El que més desitjaria ara mateix en aquest món seria que aquesta dependència es desprenés de mi perquè quan no els tinc em resulta dur i a més a més, crec que és una factor poc sa mentalment parlant. A vegades em sento diferent a la resta i és un sentiment extrany, entre superior i inferior, i és una cosa que va molt en contra dels meus ideals, superficialment penso que tots som iguals i que tots podem aprendre molt i molt de tots, però crec q inconscientment tinc algo que em fa sentir diferent, que sinó soc la millor wn algo, si no destaco, si no m'ho diuen i ho diuen als altres, m'omple una emoció negativa (que no m'atreveixo a posar-li una paraula a aquesta emoció perquè no sé exactament quina és) i després començo a reflexionar sobre "perquè tinc aquesta emoció" i ja em sento encara més diferent. Potser és que soc molt individualista i poc cooperativa, però a mi el que m'agradaria més seria esperar molt menys de mi, necesaitar molts menys elogis per ser feliç, no dependre de les emocions dels altres, tenir una ment i un bens estar tranquil i sa i sentir-me igual a la resta de companys amics i persones, ni inferior ni superior...

Algun consell o tècnica per treballar-ho i poc a poc desfer-me d'aquesta capa que m'envolta i no em fa ser qui soc?

Moltissimes gràcies!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!