Hola M! Moltes gràcies per escriure'ns i confiar-nos el que et passa i com et sents. Ens comentes que des de fa 9 anys, pateixes diferents TCA (anorèxia i trastorn per afartament), i que en aquella època, vas patir abús sexual. Expliques que vas anar a un psicòleg aleshores, però que no vas poder expressar-li aquest fet perquè et feia por o vergonya. Ens indiques que darrerament, has començat a autolesionar-te i a tenir altres conductes molt perilloses i nocives. Per això vas anar a demanar ajuda al pediatre perquè et derivés al psicòleg, però com no vas ser capaç de poder explicar-li tota la veritat, no vas aconseguir la derivació. Ens confesses que estàs molt malament i has perdut l'interès en tot i ens preguntes si pots acudir al psicòleg sense aquesta derivació del pediatre. Primer de tot, dir-te que has estat molt valenta explicant-nos tota aquesta situació. Sabem que no és gens fàcil, que són situacions molt desagradables que segurament et produeixen molt dolor i només per expressar-les, demostres una fortalesa admirable. Comentar-te, que malauradament, l'única via per acudir al psicòleg de la Seguretat Social, és amb la derivació del teu pediatre. Sí que hi ha, altres organismes o institucions, que tenen suport psicològic a les quals podries mirar d'acudir (assoc. Víctimes abús per exemple). Però estimada M, m'agradaria que entenguessis que no has de tenir gens de por o vergonya per a expressar tot el teu dolor. Vas patir una situació d'abús sexual, és molt dur, però has d'alliberar-te d'aquest sentiment de vergonya que t'acompanya, ja que tu només ets la víctima de tot el viscut i no has de sentir cap mena de culpa. L' abús sexual, a part de ser un delicte, deixa a la víctima en una situació de vulnerabilitat i inseguretat que l'acompanya al llarg de tota la vida, un patiment i dolor que no només no disminueix, sinó que cada vegada és més intens i es cronifica. Patir un abús sexual, és una experiència terrible, per això superar-ho es fa extremadament complicat sense ajuda. És per tot això, que voldria animar-te que ho expliquis, a què ho expressis, sense cap mena de por o vergonya, i que puguis alliberar-te d'aquests sentiments que tens, i puguis fer un treball psicològic per tal d'atenuar o minimitzar les seves conseqüències. La situació viscuda no la podem canviar, però sí que pots modificar com la vius o la interpretes. Pel que fa als desordres alimentaris, poden tenir molta relació amb aquesta experiència viscuda, o amb el dolor que et provoca. És de vital importància que demanis ajuda, i sobretot, abans de pensar, o fer-te mal, puguis parlar amb algú o trucar als números següents: 024 (Llama a la vida), al 061 (Salut Respon) o al 900 925 555 (telèfon de prevenció del suïcidi. Pel que fa als trastorns de la conducta alimentaria, com ens has demanat ajuda i si necessites parlar-ne més, et proposo que et posis en contacte amb l’Associació Contra l’=Anorèxia i la Bulímia. Actualment, estem oferint un servei gratuït d’acollides telefòniques, on poder explicar tot allò que et preocupa i et fa patir, un espai reservat per poder desfogar-te i explicar aquelles coses que sents que no pots dir a ningú. Una de nosaltres (psicòlogues) t’escoltarem i si cal et podem donar alguna pauta per poder portar tot això de la millor manera. El nostre telèfon és 93 454 91 09. Esperem la teva trucada M, una forta abraçada!!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació.
Moltes gràcies per la teva consulta!
