Hola bonica!
Moltes gràcies per l'honestedat i per explicar aquest canvi que has viscut.
A vegades necessitem provar altres maneres de funcionar per veure si ens donen més bons resultats. Tu ho vas intentar, però t'has adonat que parlar malament i maltractar als altres no s'ajusta a la teva manera de ser. Tampoc et sents còmoda donant constantment, així que hauràs de buscar alguna altra formula.
Potser pots intentar ser amable i cordial, però sense desgastar-te ni donar més del compte. I, mica en mica, si l'amistat avança i si veus que és recíproc, pots començar a implicar-te més.
Les relacions no son fàcils i sovint hem de trobar el nostre punt d'ajust. Tu ja has vist que ara mateix no vols arribar a aquest extrem, tampoc vols que s'aprofitin de tu. No tinguis por, ho sabràs detectar i ho sabràs parar.
Nosaltres t'animem a tenir frases preparades per posar límits a les altres persones, de l'estil: "ostres, no crec que això sigui responsabilitat meva", "no em ve de gust", "em sap greu, però no ho faré", "deixa'm-ho rumiar perquè no ho veig clar..." i així tenir temps per reflexionar sobre la demanda i la persona que et feia la demanda.
No t'has convertit en algú narcisista, simplement estàs buscant el teu lloc i sobrevivint de la manera que vas aprenent. Estàs en revisió constant i això és fantàstic!
Continua així i ves ajustant allò que no s'alinea amb la teva manera de ser.
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!