La vida m'odia. 2

Hola, he posat el mateix títol que a la altra consulta per que sapigueu qui soc. Bueno, a l'altra consulta vaig dir que les meves dues àvies tenen cáncer i el meu gos també. Doncs, esq ns com parlar amb els meus pares, pq jo faig com que no passa res i em fa molta cosa dir-los res pq mhan dit mes dun cop que els puc dir el que sigui i jo porto malament molt de temps i em sento com tonta per no haberlis dit abans, a mes sempre que parlo amb ells em deixo coses, o a posta o sense voler, i a mes, em fa mokta cosa. El que he pensat es escriure'ls una carta dient-los com em sento, pero també em sento tonta per no parlar amb ells cara a cara, está be escriure-hi? Esq de veritat tinc una ansietat que no puc més, i també és com que sempre pic estar 100% feliç, pe quan ho estic es com que tinc una sensació interior que em diu que hi ha coses que no estan bé i com que no hauria d'estar contenta, ns pq em passa tot aixo, pero tmpc se si dir-los pq quan no estic del tot malament, quan em sento mes o menys bé, sento com que no es necessari dir-los res, com que estic bé, pero després em poso malament amb un mal ànim i es quan tinc ganes de explicar-lis tot. Ns qué fer, a mes l'ansietat em ve de sobte. Que faog, els escric? 🥺🥺🥺

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!