Hola bonica,
No saps el dolor que ens transmet la teva consulta. Des d'aquí t'enviem una abraçada molt forta, plena d'amor, carinyo i escalfor. De veritat. Espero que la notis.
Pel que fa al teu malestar, entenem el teu cansament, aquesta sensació que res canvia, que la vida ha perdut part del sentit. Les recaigudes ens poden fer sentir que hem tirat enrera, però no és així. Formen part de la recuperació. I ens ajuden a estar més pendents d'altres senyals d'alerta. No és un fracàs. És un moment de deixar-se anar.
Sabem que portes molt temps intentant estar bé, lluitant per sentir-te bé. I cansa. Des d'aquí et diem que potser necessites parar una mica el ritme. Deixar d'anar a extraescolars, reduir el ritme de l'escola (tot i que a 2n de batx sabem que és complicat i que hi ha molta pressió), però si t'ho treus amb 2 anys, no passarà res. Tu ets més important. La teva salut mental és més important.
Des d'aquí et demanem que no prenguis decisions precipitades. El suïcidi és una decisió permament a dificultats que son temporals. Sabem que ara ho veus molt negre i la sensació és que el futur no serà diferent. Però ho serà. T'ho prometo.
Et deixem alguns contactes per poder trucar en cas que necessitis parlar amb algú:
- 900.92.55.55 (gratuït i atenció 24h)
- 652.87.38.26
I el següent pas és demanar ajuda psicològica professional. Parla-ho amb la teva família o amb el teu tutor/a. Mereixes rebre aquesta ajuda i mereixes deixar de sentir dolor.
Una abraçada molt forta.
Escriu-nos aquesta setmana per saber com estàs.
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
