Hola!

Disculpa el retard en contestar-te, ens va quedar oculta entre la resta de consultes i no la vam veure. Gràcies per comptar amb nosaltres. 

Intentarem respondre't paràgraf per paràgraf i així no oblidar-nos de cap detall dels que et preocupen. 

La sensibilitat és una qualitat que sovint està molt poc valorada en la nostra societat. Es relaciona amb la debilitat i això fa que la gent se senti superior a les persones que expressen la seva sensibilitat. Però realment, la sensibilitat és el que ens salva! La sensibilitat apareix en l'art, és capaç de trobar bellesa en petits detalls, la sensibilitat ens cura i ens acarona, la sensibilitat és casa. No deixis que et prenguin aquesta gran qualitat. 

Pel que fa al teu inconformisme, pot arribar a ser esgotador, oi? Veure tantes injustícies i que les persones que ho poden canviar no estan fent res, pot generar molta impotència. Des de la nostra posició podem crear consciència al nostre voltant, exigir a les persones que estan al govern (municipal, comarcal, estatal...) que canvïn la direcció. Però no sempre serà tan ràpid com voldríem. I no és fàcil acceptar aquest ritme. 

Anem al motiu de la teva consulta, la teva poca confirmitat amb el gènere imposat. Entenem que la teva disconformitat neix del que socialment s'espera d'una noia. De sentir que l'etiqueta "dona" no s'ajusta a la teva manera de ser i de sentir-te. De sentir que amb l'etiqueta "home" tindries molta més llibertat social. Tot i això, de moment no tens ganes de fer canvis al cos per ajustar-te al que socialment entendríem com a home, ni tampoc d'aguantar tota la càrrega social que podria comportar fer el trànsit. Des d'aquí t'animem a llegir autores com la Bel Olid i el seu marit Pol Galofre, que qüestionen el gènere imposat i que, actualment, estan criant la seva criatura amb gènere neutra (és a dir, no han dit a ningú quins genitals té, per tant, deixen que les persones s'hi dirigeixin com vulguin, en femení, masculí o neutre). 

Des d'aquí també et recomanem que puguis buscar altres identitats de gènere més enllà de dona/home, des del "no binari", fins a "agènere", de "gènere fluïd", "demigènere"... Busca (si ho necessites) l'etiqueta que s'ajusti millor a com et sents. Trobar aquesta etiqueta et pot ajudar a sentir-te menys sola. 

Pel que fa a les amistats i a la relació amb la teva mare, entenem que puguis trobar a faltar amistats de la teva edat. La relació amb la teva mare, tot i ser molt bona, no pot suplir una relació d'amistat amb algú de la teva edat. És possible que els teus interessos o les AACC et facin sentir "diferent" a la resta, però no estàs sola i ens agradaria que puguessis trobar un espai (presencial o online) on puguis parlar amb altres persones de manera relaxada. Has fet algun tipus de cerca en aquesta direcció?

Referent als estudis sobre les diferències entre homes i dones (si aquestes dues categories fossin tan senzilles), hi ha moltes dificultats per establir quelcom biològic perquè sempre hi ha l'educació/cultura que intercedeix. La preferència pel color blau, és cultural. Històricament els homes poderosos anaven vestits amb robes vermelles i roses perquè era un color molt més difícil d'aconseguir i, si portaves teles amb aquell color, volia dir que tenies molt poder. Era un símbol de poder, no de masculinitat, per exemple. I aquest és un petit exemple de com la història es pot tergiversar. Si tu vas a una escola d'infantil, hi ha moltíssims nens que els encanta maquillar-se, anar amb vestits i pintar-se les ungles. No és biològic. Hem après que el nostre paper com a dones és atraure l'interès de l'home. Hem après a ser objecte de desig i no subjecte de desig. Pel que fa al desig sexual irrefrenat dels homes, també és mentida. A consulta tenim molts homes preocupats perquè no tenen aquest desig "que s'espera d'ells". I això els comporta impotència i malestar, disminuint la seva autoestima i amagant les seves dificultats. Mentre que si compartissin entre ells, segurament s'adonarien que el desig sexual és més cíclic del que creuen. 

Estem completament d'acord amb les teves afirmacions sobre els referents femenins. És difícil somniar en quelcom que encara no existeix. I respecte a la roba de nadó, igual. Els cossos son semblants entre nens i nenes (alguns més prims, altres amb més panxa, altres amb saxons... ) però la diferència és entre individus, no entre sexes en aquesta edat. Per tant, la roba hauria de ser per tots, diferenciant talles i amplitud, però no per sexe. 

Si sents que amb la teva mare aquest tema és font de conflictes, parla'n i digues-li que tu tens aquesta opinió i que ella té la seva. Que no vols fer-la canviar però que tampoc et pot fer canviar la teva opinió. Parleu des del respecte i exposant que no voleu que aparegui constantment aquest tema. Si cal, feu un pacte per evitar-lo. Tu hauràs de trobar altres espais per poder-ne parlar i debatre. Recordes més amunt quan t'hem dit que busquis altres persones? Has mirat si al teu voltant (barri o poble) hi ha alguna associació feminista?

I sí, segurament hi ha un xoc generacional i també hi ha un xoc en etapes vitals i en la teva adolescència. No podem fer canviar la idea d'algú que no vol escoltar, ni debatre ni qüestionar-se coses. Així que deixa d'intentar-ho. Deixa d'intentar que la teva mare canviï, perquè com més ho intentes, ella més es posiciona en la seva postura. I des d'aquí és difícil el debat. 

Respecte a la llei del Sí es Sí, cal molta pedagogia i entenem el teu enuig quan es parla i critica a partir de titulars i sense anar a les fonts d'informació. Si vols, pots imprimir el BOE i demanar al tutor si en podeu fer un debat, però segurament no hi haurà aquest interès... Des d'aquí t'animem a seguir amb la teva lluita i a buscar persones amb les que puguis expressar les teves idees, compartir-les i qüestionar tota la societat. Veuràs que, sense forçar als altres, sense voler imposar la teva mirada, només amb el teu exemple i les teves explicacions sobre per què fas algunes coses, mica en mica s'aniran fent preguntes i qüestionant. 

També és cert que, quan hi ha avenços molt ràpids o sobtats, hi ha una reacció molt forta d'oposició. Per això aquest repic de masclisme en alguns entorns. Però també hi ha un gran gruix de població que dona suport a aquests avenços. Sense aquesta població no s'hauria arribat mai a fer una llei, així que no oblidis que hi ha moltes persones que estem remant en la mateixa direcció: feminista i antiracista. 

Esperem haver-te ajudat una mica...

Nosaltres seguim aquí, donant-te suport i obertes al debat. 

Una abraçada molt forta!