Hola,
Primer de tot moltes gràcies per aquest consultori, ajudeu a molta gent que us necessita.
La veritat es que últimament ho he passat bastant malament. Fa uns mesos vaig tenir uns problemes amb les meves amigues, érem un grup de 4, jo era millor amiga amb una noia i les altres dues millors amigues entre elles. Per baralles ens vam intercanviar un temps, però ara ja ho hem solucionat tot i tornem a ser el grup de sempre, o això pensava jo (soc la mateixa de la consulta amigues...)
Em sento rebutjada per elles, menyspreuada, perquè ja no tinc millor amiga, ja que s'ha fet millor amiga de l'altre. Em sento apartqda també perquè entre elles tres es porten molt bé i em sento com si haguessin acordat rebutjar-me, no asseure's amb mi, parlar de mi a les meves esquenes...
I tot això coincideix amb què ara farà un any de la mort del meu gos i ho he passat també molt malament per això.
També crec que tinc ansietat i estic bastant apagada, m'ho diu tothom, ja no vull anar a l'escola, estic tot el dia amb molta son, ganes de plorar tota l'estona, taquicardies...
vull que tot torni a ser com abans, quan jo era feliç... No seé què fer ni com recuperar-me, siusplau, ajudeu-me perquè vull tornar a ser la d'abans, ho estic passant fatal.
mil gràcies
Laura Centellas Data: 23/02/2023 10:38
Hola bonica,
Gràcies per les teves paraules!!
Sobre la teva consulta, sembla que estàs passant per una mala temporada i s'estàs ajuntant diferents temes...
Per una banda, amb les teves amistats. Si sents que ja no pots comptar amb elles, que no et donen el suport que esperaries o que no es preocupen per tu.... fa molt mal, però potser hauràs de prendre una decisió. Un dels grans aprenentatges que podem fer és saber allunyar-nos de les persones que ens fan mal.
Des d'aquí t'animem a obrir-te a altres persones, a conèixer i relacionar-te amb altres grups. Sabem que la sensació és molt angoixant, però és una manera de no quedar-te encallada amb unes amistats que no t'ajuden.
Referent al dol pel teu gos, potser és un bon moment per mirar algunes fotos, per escriure-li alguna carta d'agraïment i per dedicar-li una estona o uns dies. Deixa que la tristesa faci el seu propi camí. No tinguis por d'estar trista. És el que necessites i és bo saber-ho treure.
I, finalment, si necessites suport psicològic professional, demana'l a la teva família i veuràs com t'ajuden. No vulguis fer-ho tot sola. Deixa't ajudar per la gent que t'estima.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
