Hola bones, volia fer una consulta perquè ja no se que fer. Gairebé porto tota la meva vida patint i després de donar-li tantes voltes vaig a arribar a la conclusió que la meva por als vincles afectius, inseguretat, odi a mi mateixa, dependència emocional cap a les persones que em mostrin més carinyo del que estic acostumada, crec que tot això es degut a que mai m'he sentit estimada per part dels meus pares. De fet, la meva mare sovint em comentava que em matés que estarien millor sense mi i que jo només amargo les seves vides i que sóc una mala influència pels meus germans petits. Necessito que m'abracin i necessito que em diguin que m'estimen, però fa mitj any probablement que no rebo cap abraçada ni t'estimo sincer per part de ningú. Rebo molta violència verbal per part de la meva mare sobretot; porca, filla de puta, no vals res, vaga, amargada, estás boja (per tenir TDAH) ... etc. Abans, patia moltíssim però mai havia pensar en tallar-me... ara, just fa uns minuts, ho he fet d'una manera molt heavy i no se si ho faig per cridar l'atenció dels meus pares i que es donin conte ja d'una vegada que estic destruïda i que necessito ajuda urgentment o per calmar el meu dolor intern, evidentmen no m'ha calmat res. Pel meu cap passen molts pensaments suïcides al llarg del dia durant els últims anys però realment, matar-me no entra dins dels meus plans més que res per qüestions religiosos. El que tinc molta por es que quan m'entra un atac d'ira o d'ansietat (no em vull auto diagnosticar pero no sé com dir-ho) sóc capaç de fer qualsevol cosa i perdo totalment el control. Tinc por de que en algun atac així faci alguna cosa permanent, ja sabeu al que em refereixo. Per això vull començar a anar amb algun psicòleg, el problema es que econòmicament no estem gaire bé i els meus pares prefereixen gastar-se els diners en la meva autoescola, mudança, pff i tampoc em farien cas perquè la meva opinió no conte . Jo no treballo, estudio, per tant, no tinc diners. Tampoc vull obrir-me d'aquesta manera a psicòlegs de la seguretat social perquè tenen molta mala fama (no m'agraden els prejudicis però prefereixo estalviar-me disgustos) . Us juro que tinc molta por de fer alguna cosa del que em pugui penedir perquè sento que estic fora de mi i no crec que aguanti molt així. Gràcies per llegir-me i espero la vostra resposta! mersiii mersi mersi :(
Laura Centellas Data: 31/01/2023 10:16
Hola bonica,
No saps el mal que ens fa llegir consultes com la teva. T'abracem molt fort! Espero que t'arribi tot el carinyo que t'enviem a través de la pantalla.
Ningú hauria de viure en un entorn familiar sentint aquest tipus de comentaris i és natural que tinguis por a vincular-te i a la vegada sentis dependència de qualsevol persona que et mostra una mica d'afecte.
Necessites ajuda urgent. Estàs en un moment molt vulnerable i és molt necessari que rebis atenció psicològica especialitzada. Intentarem deixar-te algunes recomanacions.
- Psicòleg de la seguretat social. Pots confiar-hi. Son professionals excepcionals i la seva dificultat és la manca de temps per poder atendre a tothom. Però són grans professionals. Així que, si no tens recursos econòmics, és una bona manera de començar a buscar ajuda.
