Hola! Moltes gràcies per a contactar amb nosaltres i explicar-nos el que et preocupa. Ens demanes consells sobre tipus d'esmorzars saludables per a una amiga que no vol menjar perquè comentes que rep crítiques del seu cos, tot i que dius que està prima.

Em sap greu, però jo soc psicòloga, i no et puc ajudar amb pautes o consells sobre dietètica o nutrició. Si tens dubtes, pots demanar ajuda a professionals d'aquests àmbits (metges, nutricionistes, etc). El que sí que m'agradaria dir-te, i és important que la teva amiga entengui, és que és important mantenir uns bons hàbits alimentaris per a poder estar sana. Expliques que per culpa de les crítiques, i segurament una baixa autoestima, la teva amiga no vol menjar. És important que vegi que això que li passa, pot acabar sent molt perillós, ja que està jugant amb la seva salut (tant física com mental), a part del malestar i patiment que això li suposa. Té molta sort de tenir una amiga com tu, que es preocupi per ella i que vol ajudar-la. És important que l'escoltis sense jutjar-la ni qüestionar-la, ja que tot i que tu pensis que ella està bé, hem de respectar com se sent, degut a la seva baixa autoestima i com et deia, segurament això li provoca molt de patiment. Una bona manera d'ajudar-la, és animar-la a treballar en la seva autoestima, i com es fa això? Doncs evitant comparacions, sense estar pendents de les xarxes socials, ser conscients de la pressió social i del model de bellesa existent que fa que no respectem les diferències corporals, a no fer cas de les opinions o crítiques alienes... El teu paper com amiga, és respectar com se sent, escoltar-la sense jutjar-la i has d'intentar distreure-la, fomentar espais de riure i sobretot, rodejar-vos de gent que valora a les persones més enllà d'una aparença o d'un físic. Pel que expliques, ja ho estàs fent molt bé, t'animo a continuar així i en cas que creguis que la cosa no millora (i podm pensar que podria estar desenvolupant un TCA), és important que l'animis a demanar ajuda: que ho parli amb els pares o amb algun adult del seu voltant. Si no es veu capaç, o et diu que ho farà, però veus que no ho explica, aleshores has de ser tu qui ho faci per ella. I tot i que potser al principi s'enfada, guardant-li el secret no l’estàs ajudant, i a la llarga, entendrà que ho vas fer per al seu bé, ja que l'estimes i no vols que pateixi. Molts ànims i una forta abraçada!!!