Hola
Cada cop em sento pitjo amb mi mateixa, m’odio mes, odio el meu cos,em sento una Puta estupida, no m’agrada com soc i em donan més ganes de desapareixa. Cada cop tinc mes ganes de plura i No entenc perque em sento aixi perq desde fa un temps la meva vida ha millorat, vaig fer un canvi d’aires i aixo m’ha ajudat, he deixat de pusarme en tants problemes com en pusava fa un temps, tinc gent q m’estima . Pero no se sentó com si s’ha m’hestigues caiguen el mon a sobre. Estic escrivin aixo pluran i Intentare escriure tot el que em passi pel cap perque necessito desfugarme anire per parts
Sento que soc una desepcio per la meva familia dels 3 germans que som Jo soc la pitjo de totes, ells sempre han set els bons i jo la dulenta , la que mes portu problemes els meus pares i mes bronques m’em portu . Es com que sento q soc la que sobre de la familia Sempre discuteixo em els pares o em el meus germans per qualsevol cosa i la majoria de cops es per culpa meva perq no tinc passiencia m’agobio i m’enfado i no se controlar el que dic o el que faig i llavors contestó malament i aixo fa que discuteixi amb ells. Sento que estarían millor sense mi es mes el temps que he estat lluny dells ha sigut millor que quan Estem junts.
Cada cop m’odio mes a mi mateixa no m’agradar la meva manera de ser, no entenc perque soc aixi, tinc una personalitat de merda, no penso mai el que faig, soc una puta tonta, sempre la acabu cagan i poca gent m’acaba aguantan. Quan algu em fa algu que no m’ha agradar em fa algún mal comentari o alguna cosa aixi m’enfadu, perdo els papers i em barallo, molta gent em diu q estic boja . vull canvia aquest especta mi pero esq es impossible he anat a psicolags fins i tot ara m’estic medicant per tranquilitzarme mes i deixa de ser tan impulsiva pero esq no u aconsegueixo
Estic perdren les ganes de menjar Quan menju em sento malament. Aixi que cada cop intento menjar menys. no se si u estic fen be pero esq no puc quan menju em deprimeixo em venen ganes de plura em venen mals
Pensaments el cap que em diuen deixa de menjar no et pots engraixar. I a vegades es cumplicat deixa de menjar perque despres els meus pares s’enfaden perque diuen que menju molt poc i que no pot ser…. Pero esq no se NO PUC menjar em fa sentir encara pitjo del que ja em sento quan menju sento que mestic engreixant i que despres agradare encare menys a la gent
Per altre banda no veig futur a la meva vida, veig un futur molt negre i em fa molta po perque esq no se on anire a para i em fa molta po que s’em en vaigui l’olla com molts cops em passa i em posi em molts problemes….
I pensó que no serveixo per re soc un desastre, mai faig be les coses com una tía com jo pot ser algu en aquesta vida
Estic començan a fumar i a beure i la veritat que es l’unic Moment el qual em sento millor per una estona em sento be tot i que el cap de una estona em tornu a sentir malament, pero no se es com que aixo m’ajuda a que pel menys per un ratu m’olvidi de tot se que no es bo pero ns no u puc abitar
Podria escriure mes coses pero esq no acabaría, perdo per escriure la biblia pero esq no puc mes i no se no u vull parla amb ningu perq em fa Po que no m’entenguin i em costa molt parla de com em sento, tampoc se amb qui u podría parla perq tinc gent que mestima pero no vull precuparlos ni re i prefereixo que em veiguin be ns si m’explico….
Espero resposta moltes gracies !
Laura Centellas Data: 09/01/2023 10:03
Hola!
Gràcies per escriure'ns i per sentir aquest aquest espai prou segur per desfogar-te i explicar com et sents. No és gens fàcil gestionar totes les emocions que ens has explicat i és natural que en alguns moments et sentis desanimada.
Anem a pams, tu mateixa dius que la teva vida ha millorat, oi? Que hi ha hagut canvis i que això t'ha ajudat. És fantàstic! Pot ser que aquest malestar sigui un moment de vulnerabilitat? Quan veiem que hi ha tants canvis al nostre entorn, és probable que ens puguem sentir atabalats i, en algun moment, sobrepassats. Amb la sensació que no hi hi prou canvi.
Per altra banda, potser podries mirar la teva família d'una manera diferent. Canviar la mirada i fer-ho des de l'amor. Parla amb els teus pares, busqueu punts de connexió i anècdotes en comú. Veuràs que una estona de compartir conjuntament us ajudarà a estar millor.
Pel que fa a la teva autoestima i a la manera com et parles, potser t'aniria bé parlar-ne amb el teu psicòleg/a i treballar-ho a fons. Ets molt dura amb tu mateixa i dubtem que siguis així amb la gent del teu voltant, així que, per què et tractes així? Fixa't en la quantitat de vegades que t'has maltractat en aquest text... No t'ho mereixes. No mereixes tractar-te així.
Des d'aquí et recomanem que imprimeixis aquesta consulta i la portis a la propera sessió... així potser podreu establir algun pla de treball per anar reconduint la situació.
Quan estem dins un túnel potser no veiem claror, però hi és. Respira profundament, deixa't estimar i cuidar per la gent del teu voltant i busca la calma per reflexionar si és necessari.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.