Ansietats

Estic preocupada.

Fa anys que tinc una "relació" per mi seria, i per ell també, però per part dels meus pares no oficial amb un noi a distància. Sempre fem vidiotrucades parlant sobre les nostres coses del dia a dia, i fins i tot he pogut parlar amb la seva mare de la mateixa manera. Però per part meva m'ha sigut molt difícil fer aquest pas amb els meus pares. No ens hem conegut mai en persona, i probablement durant d'aquí molts més anys no ens coneixerem en persona. Aquestes alçades de la relació tinc bastant concerns, sobre una mica tot, però en concret una cosa que vaig fer fa uns mesos, i que la vaig cagar. Jo no els hi havia dit mai en els meus pares sobre aquest noi (cal dir que també soc major d'edat) per por del què diràn, i també perquè soc concient que falta molt de temps perquè ens coneixem en persona per temes de la universitat, masters, feina... I podría ser que tardessims uns 3 o 5 anys en conèixens; i la meva part lògica em diu que no fa falta fer-ho oficial fins que ens coneixem, i que quan sigui el moment ja ho faré; i que de moment simplement he d'anar continuant fent les coses del meu dia a dia, acabar la universitat..., Però la meva ansietat em fa preocuparme massa per tot en excés, cosa que em provoca preocuparme per situacions imaginàries del futur en general, però en concret per situacions amoroses.

També he de dir que va haver-hi moments de debilitats durante la relació, fins i tot moments que vam arribar a tallar, per temes de la distància, el temps, i que ell li començava a agradar una noia de la seva propia universitat. Jo durant aquest periode mentres que tot això passaba vaig conèixer un noi de la uni que també era negre, i era un estudiant d'intercambi, el qual el vaig trobar interessant; tot i això, intentaba no fer cas, ja que estaba en una relació. Però en el moment en què vam tallar amb el meu actual novio, doncs vaig acceptar quedar una tarda amb aquest noi només per parlar, tot i que jo sabía que ell tenía interès. El tema de quedar els hi vaig dir els meus pares. Els vaig trucar dient que un noi de la uni que és em feia el pes m'havia dit de quedar aquella tarda, i tot i que els meus pares no els hi va agradar gent pel tema de l'ètnia, van acabar acceptant. Tot i que dies després això no va quedar en res i vaig tornar amb el meu ex, actual parella. També he de dir que els primers dies després de tornar amb la meva parella, aquell noi em va donar una rosa, cosa que el meu pare ho va veure, i vaigrebutjar. Tot això no li he explicat mai a la meva parella, ja que va ser un temps bastant curt que vam estar separats, i al final em feia cosa el que pensés. Tot això va pasar durant l'abril.

Al cap d'un temps, durant septembre em vaig disposar a parlar amb el meu pare sobre la meva parella; com a mínim fer una introducció. S'ho va prendre molt malament la veritat, igual que quan li vaig dir sobre que aquell noi m'havia dit de quedar. I em va dir unes coses que en aquell moment no li vaig donar importància, ja que al final em va dir que jo había de prendre les meves decisions. Però ja fa unes setmanes que no paro de preocuparme sobre una cosa que em va dir el meu pare aquell dia de setembre, i era que em va dir que què passaba amb aquell noi que habia quedar aquella tarda, i que els dos nois eren un problema, primer de tot per l'ètnia, i després per altres coses. He de dir que durant aquestes setmanes li he estat donant moltes voltes a tot això; fins a tal punt que l'ansietat que sento.

Realment no sé descriure amb claretat tot el que em passa per la ment. Però em preocupa en excés que algun dia, després de tots aquests anys, quan ens coneixem ell pogui arribar a enterarse que una tarda vaig quedar amb aquell noi, ja sigui perquè els meus pares facin algun comentari, o ves a saber. Sé que sona molt rocambolesca la situació, ¿Com ell podría saber després de tants anys i sense coneixe'ns en persona, que una tarda quan estàvem malament i vam tallar per un dia, aquell dia vaig quedar amb un noi que trobava interessant de la meva universitat per parlar? No sé si estic sent dolenta, per intentar amagar això, per por de la seva reacció; i estic sent exagerada i pensant massa, que es una molt bona opció; o què.

També he de dir i recalcar que fa molts anys que tinc bastanta ansietat, cosa que m'ho he volgut tractar, però mai havia arribat el moment per diversos motius personals. Però ja tinc pensat començar a anar al psicòleg per poder tractar tota aquesta ansietat que tinc, ja que és excessiva, sobre qualsevol tema minúscul, i que no em deixa fer vida normal (no és la primera vegada que em passa el mateix sobre aquestes preocupacions excessives, però aquestes setmanes estic vivint aquesta en concret). La meva part lògica em diu que estic donant massa voltes a aquest tema, i que no és res dolent el que vaig fer, ja que va ser quan estàvem malament i vam tallar, només vaig parlar amb aquell noi; amb la actual parella encara no l'he conegut en persona, i per rematar encara queden molts anys per veure'ns.

M'agradaria una opinió sobre aquesta preocupació que tinc sobre si la vaig cagar o si no passa res i el tema que vaig quedar amb aquell noi una tarda per parlar tornarà a sortir en el futur dintre de 5 o més anys. Estic preocupen-me massa per quelcom que no hi ha, per tant? M'agradaria algun consell o qualsevol cosa per poder-me treure aquesta preocupació de sobre. I com a últim detall vull dir que començaré a tractar amb un professional aquestes ansietats, però abans de la primera visita m'agradaria una opinió del tema, i de la meva preocupació d'aquest moment.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!