Hola,
Fa 8 mesos el meu gos va morir i ha sigut una mort molt difícil per mi. A vegades em sento culpable perquè potser jo hagués pogut fer alguna cosa per salvar-la.
Les primeres dues setmanes després de que morís, plorava a l'escola i a casa, però després ho vaig començar a fer a amagades, per exemple, quan arribava a casa em tancava al meu quarto a plorar i fingia que tot estava bé.
Crec que la mort del meu gos m'ha canviat molt, m'ha obert els ulls, m'ha fet veure que la gent se'n va, i que la vida no para. Encara hi ha dies que ploro, i em sento incòmoda quan els altres parlen dels seus gossos. Com puc fer per superar-ho? Estic començant moltes etapes a la meva vida sense el meu gos, i això és complicat perquè quan jo vaig néixer ja estava allà... Des de la mort del meu gos també he pensat en el meu avi i el meu cosí que van morir fa uns anys, i en qué hauria d'haver disfrutat més de la seva companyia, en lo molt que els trobo a faltar i que els necessito...
No estic segura, però potser tinc ansietat, a vegades em poso nerviosa per cap motiu, sóc tremendament insegura: totes les coses me les penso bé, crec que tinc por a fallar, em preocupo massa per tot, tot el dia estic cansada... També potser tinc depressió, no ho sé, ¿com ho puc saber? Em preocupo moltíssim pel que pensin els demés de mi, i tinc molt poca autoestima...
A part d'això, em sento una mica incòmoda amb el meu cos perquè no em veig bé, i sóc lletja, veig a les altres noies i em sento malament. També estic una mica perduda, no em conec molt, i m'agradaria fer-ho. M'agradaria en general millorar la meva vida, sé que és a poc a poc però jo sola no puc...
moltes gràcies
Laura Centellas Data: 02/12/2022 18:30
Hola bonica,
Estàs vivint un procés de dol. I tens tot el dret a sentir-te així. És natural que tinguis ganes de plorar, que tinguis records del passat, que sentis que tot és efímer, que a vegades no hi ha cap sentit.... Que et vingui el record d'altres pèrdues i de tot el que no heu gaudit conjuntament...
Un gos és part de la família i és natural que et sentis malament. No tinguis vergonya per sentir aquest dolor que, en el fons, és tot l'amor que sents per ell. Amb el temps no farà tant de mal, però necessites travessar el dolor, sentir-lo i viure'l. És l'única manera.
Des d'aquí et recomanem que escriguis un petit diari emocional sobre el dol. Escriu com et sents cada dia, escriu els dies que estàs desbordada, escriu els somnis que tinguis, escriu la ràbia que et fa... deixa que totes les emocions vagin sortint amb l'escriptura....
Tenir símptomes d'ansietat o de depressió és totalment compatible amb un procés de dol. És a dir, que és natural que en un procés d'acceptació de la mort, ens aparegui l'ansietat o la falta d'energia vital. Accepta-ho.
I si sents que necessites ajuda professional, parla-ho amb la teva família i demana'ls ajuda. Veuràs que et donaran suport per trobar un/a psicòleg/a que et pugui acompanyar.
Una abraçada molt gran!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
