m’he adonat que sempre que m’agrada un noi i tinc l’oportunitat de passar una estona amb ell, em cohibeixo, em tanco, em torno mes seriosa i reservada, de poques paraules. El cas es que amb la gent del meu entorn (amics i amigues) soc divertida, ric molt, m’agrada fer tonteries, ballar… i m’encantaria poder ser la mateixa persona, es a dir, jo mateixa, quan estic amb el noi. Acaba sent frustrant perque veig que fisicament puc atraure pero personalment no m’arriben a coneixer de veritat, i al final la personalitat es el que t’enganxa i et fa voler quedar-te amb la persona… Com puc canviar aixo? Infinites gracies per la feinada que feu!
Laura Centellas Data: 14/11/2022 11:07
Hola!
Gràcies per les teves paraules!
En primer lloc, és important que en siguis conscient, així hi podràs posar intenció per fer canvis. En segon lloc, també és rellevant que reconeguis que potser necessites un temps per sentir-te còmoda. Que no et desinhibeixes de seguida i que has de sentir-te segura per deixar-te anar. Potser és quelcom que pots avisar quan coneguis un noi: "al principi estic una mica cohibida i mica en mica, quan agafo confiança em vaig deixant anar". Explicar el que ens passa pot ajudar-nos a rebaixar les expectatives i a no ser tan exigents amb nosaltres mateixos.
Ara bé, si vols treballar la vergonya, hauràs de posar-te petits reptes per anar mostrant mica en mica, com ets. Imagina't que son persones del teu entorn, que ja et coneixen. Imagina't que porteu molts anys de relació. Des d'aquesta confiança, et serà més fàcil mostrar-te tal com ets.
Mica en mica, d'acord?
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
