Hola, ja fa uns anys, des de que he entrat més en l'etapa de l'adolescencia em sento molt sola i diferent als demes i ja no sé que fer.
Jo ja tenia en ment alguna cosa que em podia estar passant també havent analitzat mil vegades les conductes del meu passat, però tot s'ha acabat de descarrilar aquests dos últims anys en que he hagut d'escollir treball de recerca i per algunes raons de la vida m'ha portat a fer-lo sobre l'autisme. Sé que no es bo buscar a Internet però fent aquest treball vaig veient conductes i trets que cada cop se'm fan més evidents per pensar que podria ser això. No sé com parlarho amb ningú i he començat a dir que tinc mal de cap, el cas es que em dóna la sensació de que els meus pares veuen alguna cosa, però que en comptes d'ajudar-me miren cap a una altra banda i l'unic que faig és plorar a les nits per intentar descarregar algun tipus de pressió, soportar els "tothom té problemes", els " Surt ja de casa", "segur que el mal de cap és perquè no et toca suficientment l'aire, et passés el dia tancada a casa" o els "que esquerpa ets, perquè t'apartes,perque no vols petons ni abraçades, que faràs quan tinguis novio?".
L'altre dia anava una mica tard i ma mare em va renyar, no vaig saber com actuar i vaig saltar molt malament, vaig acabar passant un dia de merda, súper nerviosa i desconnectada, a més a més fora de casa amb només ganes de tornar i aillarme del món, però no m'era possible així que vaig haver d'aguantar tot el dia i a més a més escoltar un "Sembla que visqué en realitats diferents" que la veritat es que va fer mal. Vaig estar a punt de contestar i ojala ho hagués fet però no vaig ser capaç... I aquest any les meves notes estan baixant i em preocupa bastant la veritat ja em fa bastanta por el futur com per a més a més menjarme el cap pensant en que no poder escollir que vull estudiar...
Laura Centellas Data: 25/10/2022 09:33
Hola bonica,
Gràcies per compartir com et sents. Segur que hi ha moltes persones que se senten identificades amb la teva consulta.
Des d'aquí no podem fer cap diagnòstic, però t'animem a comentar les teves sospites amb persones adultes del teu entorn (Família, tutors/es, professorat, metge/essa de capçalera....). Busca algú de confiança i explica-li com et sents i l'explicació que has trobat.
Fes saber el teu malestar, les teves dificultats i tot el que ens has compartit aquí. Veuràs que t'escoltaran i t'ajudaran a buscar resposta.
Intenta no sobredimensionar els efectes de les notes actuals. Recorda que aquesta situació és temporal i que, quan estiguis més tranquil·la, podràs recuperar el ritme.
Nosaltres seguim aquí, escriu-nos sempre que ho necessitis. Una abraçada molt forta!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
