No tinc gana

Bona tarda,

Primer de tot, dir que soc una noia grassoneta. Jo sempre he menjat de tot i mai m'he preocupat en baixar de pes, simplement acceptant la realitat del meu cos. Però farà cosa d'un any vaig començar a perdre la gana i vaig anar rebaixant el meu menjar de mica en mica (no per perdre pes, sinó per falta de gana), ja que a la mínima que menjava ja em sentia tipa, plena. Aproximadament des d'aquest estiu els meus pares estan notant que menjo poc i creuen que em vull aprimar i no paren de fer-me comentaris que em senten fatal: que si la dieta no es fa així, que si em vull aprimar que faci esport (no en faig per problemes mèdics), que si si segueixo així agafaré anorèxia o bulímia... Però no és cosa meva, jo de veritat vull menjar, però no puc perquè em sento tipa.
Jo mai he sigut de menjar postres, però n'anava menjant...fins al darrer any, que no en menjo. Farà més o menys una setmana que ma mare s'ha posat molt pesada amb que mengi postres, m'obliga a menjar-ne, però jo vaig fent...fins a dia d'avui, que no he menjat postres i per berenar (que des de fa anys que no bereno perquè sinó no tinc gana per sopar) m'ha portat un iogurt a l'habitació. Hem estat discutint i tal perquè no en volia menjar i quan finalment hi he accedit ha marxat. Minuts després me l'he menjat i he anat al lavabo. A l'haver sentit la cadena ha vingut a veure'm a l'habitació per veure si me l'havia menjat, al veure que venia del lavabo, que l'envàs del iogurt estava buit i no l'havia anat a llençar a la cuina m'ha començat a dir que si l'havia tirat pel vàter, que jo a ella no l'enganyo, que no em creu que me l'hagi menjat, que no vol tenir un disgust amb mi.
Jo ja no sé què més fer, els he dit mil vegades a mon pare i a ma mare que no menjo poc per aprimar-me, i ells segueixen amb que sí i que així no es fan les dietes. A part d'haver-los sentit parlant dient que si tinc anorèxia o no-se-què... Jo de veritat que vull tornar a tenir gana, però no puc, i menys en aquestes condicions, perquè cada vegada que parlen em fan sentir pitjor...

Què em recomaneu?

Una abraçada i gràcies <3

Bon dia, primer de tot moltes gràcies per contactar-nos i confiar en nosaltres per explicar-te el que et passa. Ens expliques que en el darrer any has anat perdent la gana i que això preocupa als teus pares i a tu t'angoixa perquè t'obliguen a menjar i et sents sovint controlada i pressionada. En primer lloc, comentar-te que aquesta desgana podria venir causada per alguna situació mèdica i caldria que et posessis en mans d'especialistes que et puguin recomanar com actuar. D'altra banda, ens agradaria dir-te que tots els cossos són únics i funcionen diferent i, a vegades, sense ser-ne molt conscients adoptem conductes o hàbits que no són del tot saludables, ja que com saps el nostre cos necessita tots els nutrients per funcionar correctament. De totes maneres, com ens has consultat i et preocupa, et proposo que tu i la teva família us poseu en contacte amb l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia. Actualment, estem oferint un servei gratuït d’acollides. Són un espai on poder explicar tot allò que et preocupa i et fa patir. Una de nosaltres (psicòlogues) t’escoltarem i t'assessorarem per poder portar tot això de la millor manera. El telèfon és 93 454 91 09. Esperem la teva trucada, una forta abraçada!!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'en Sergi Lencina, psicòleg expert en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!