Holaaa
Primer de tot, moltíssimes gràcies per aquesta ajuda que feu, moltes persones us ho agraeixen<3
Us explico: el meu millor amic és un noi trans (abans era noia) però només ho sabem els que som més amics d'ell. Ho va explicar a la família i només el van renyar i es van enfadar amb ell, dient que era inhumà i coses religioses. A l'insti no ho saben els professors perquè ell no ho vol explicar, ja que els pares no hi estàn d'acord. Va començar a anar al psicòleg i li van diagnosticar ansietat i depressió, però tampoc no li diu res a la seva psicòloga sobre el tema de que és un noi.
Fa mig any que es va començar a autolesionar, es fa talls, es pessiga, es mossega les pelletes de les ungles fins que li surt molta sang... i jo no sé que fer perquè no ho faci. Em va explicar que ho feia a la nit, quan no estava bé amb ell mateix o li havia passat alguna cosa. Jo li vaig dir que cada vegada que pensés que havia de fer alguna cosa així em truqués, que jo estava allà sempre, però els seus pares no li deixen agafar el mòvil a la nit i llavors ho fa igualment.
Jo intento sempre estar allà per ell, però no se que fer perquè deixi de fer-ho. El dilluns d'aquesta setmana va arribar a la classe amb dos talls molt llargs al braç, i em vaig posar a plorar. Ell em va dir que intentaria no fer-ho, però ja ho ha tornat a fer.
Em podeu donar algun consell per ajudar-lo? Em posa molt trista veu-re'l així.
moltes gràcies una altra vegada<33
Laura Centellas Data: 11/10/2022 10:03
Hola!
Entenem el teu patiment i el teu amic té molta sorta de tenir-te!!!
Si ell no se sent capaç de compartir els motius, ho hauràs de respectar i donar-li tot el suport que puguis. El que sí que és important és que puguis explicar als adults de referència (psicòloga, professorat) el que està passant amb les autolesions. No podeu assumir-ho sols. Necessita que un adult se'n faci responsable i ho sàpiga.
Pensa que per ell és molt difícil aquesta situació i que segurament està fent els possibles per no autolesionar-se. Tot i així necessita el suport professional.
Continua al seu costat, demanant-li com està, recordant-li que no està sol i que és important per tu. Que hi ha gent que l'estima i el valora per qui és. Que mereix ser feliç i que ho serà.
Una abraçada molt forta a tots dos.
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
