Hola!! Jo us escric perquè estic molt preoucpada per la meva millor amiga.
Ja no és la mateixa d'abans... Ja no riu, ja no fa bromes com abans, en general ha com perdut la seva personalitat... Jo sé que no te bona relació a casa seva perquè sempre m'explica el que li passa i també m'ha explicat que ha estat el seu pitjor estiu. Durant l'estiu em deia que se sentia molt sola i jo quedava amb ella per animar-la, però tot i així no podia fer gaire.. També ha tingut alguna història amb un noi i m'ha explicat que només s'ha sentit utilitzada i molt malament.
Però durant l'estiu quan em deia això jo la veia com sempre, rient, etc...
Ara fa poc ha canviat. Ja no m'explica res del que li passa, no em respon els missatges o si me'ls respon ho fa molt seca... L'altre dia li vaig preguntar si s'havia enfadat amb mi i em va dir qie no. Al final em va explicar que s'havia cansat de fer veure que era feliç quan no ho era. I aquella mateixa tarda va publicar una història d'un noi parlant sobre la depressió.
Aquella nit abans d'anar a dormir li vaig enviar un missatge dient que jo sempre estaré al seu costat i em va respondre amb un "es que jo no vull viure més, m'agradaria no despertar quan vaig a dormir" "no trobo emoció en res, de vegades no em puc aixecar del llit"
Haig d'explicar que des de petita ha tingut problemes amb la família bastant forts i jo li vaog dir que això li expliques a la seva mare i que anés al psicòleg perwue al final jo estic allà sempre però penso que això ho hauria dw tractar un profecional i em va dirbque la seva mare no li vol pagar el psicòleg 💔
Sé que va al psicòleg de l'insti però totbi així nose... Estic molt preoucpada... Ella sempre ha estat molt forta i ara em fa por perdre-la. Trobo a faltar com era abans, la teobo a faltar de com era abans, ha canviat molt i esta molt distant a mi i no piv evitar enfadar me una mica amb això perquè sento qurnja no sóc important per ella i jo la intento ajudar però es que ja no sé que fer :((
Laura Centellas Data: 03/10/2022 10:10
Hola!
Has fet el que calia i ets una gran amiga!!
El que et va dir és una senyal d'alerta important i cal que ho expliquis a algun adult de confiança. Si no vols parlar amb la seva família, fes-ho amb el vostre tutor/a o informa al psicòleg de l'institut. No t'ho pots quedar per tu, no pots assumir aquesta càrrega.
Pel que fa a la teva ràbia, és natural que et sentis així i que en alguns moments estiguis enfadada i dolguda, però la depressió pot arribar a ser molt cruel i no deixa ni un rastre de llum a l'altra persona. Queda tant immersa en la seva pròpia tristesa i malestar que no pot assumir (i a vegades no sent mereixedor) del malestar de les altres persones.
Continua com fins ara, fes-li saber que és important per tu i intenta veure-la (encara que sigui una estona molt curta). Això és suficient. No has de fer res més.
Una abraçada molt forta!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
