- Any: 2008 Comarca: Baix Llobregat
Data: 09/09/22 00:24
Comença de nou
Hola, primer de tot us vull agrair la feina que feu perque la veritat es que feu una gran feia
Us explico , jo aquest any estic estudian a Canadà per 1 any (fa 15 dies que i soc). Perque l’any pasat vaig passar-ho bestant malament el institut, Els profesors no entenian les meves dificultats, i tenia com la etiqueta de mal estudiant, que pasava de tot,hiperactiu de merda , rebelde… i em veritat no era aixi jo m’esfurçava molt per encaixa, per fer les coses bé però a vegades no pudia ser i jo amb frustrava molt perque ningú m’entenia i m’ho pesava molt malament. Va arriba un punt que Amb vaig comença a odia a mi mateix fins i tot vaig deixa de anar el Insti, llavors també vaig comença anar el Psicolag i si que amb Va ajudar bestant … pero amb tot això amb els meus pares vam pensa que lo millor era fe un canvi de aires i comença de nou perque jo no volia tornar el
Meu institut i vam pensa que marxa amb pudria ajuda a comença entendram, a trubarme a mi mateix... El problema es que es com que aqui amb sento bé perque no estic malament, però es com que a l’escola doncs amb sento fora de lloc com molt raro, amb nous companys,nova gent i com que tampoc acabu de encaixar tot es com molt diferent i buenu Ns com explica, es estrany… També el nou Insti el que pasa es que jo soc hiperactiu i doncs no se perque els professors no u saban cosa q en teoria els haurian de have informat. I que pasa doncs que com que ells no u saban doncs a mi amb fa molta po doncs aixecar-me de la cadira, tenir algun comportament fora del “normal” tot i necesitaro i doncs faig el possible per aguantar i controlar-me però Esq a vegades s’em fa impossible i llavors doncs es com Que i han clases com les q em de està molta estona quiets que jo m’agabio molt. Perque es com que no vull crida la atenció però a la vegada no puc para de mouram i després amb renyan, per no està quiet i els meus companys doncs amb miran raru... I no se tampoc vull que els meus companys u sapigan perque tinc po de tornar a tenir la etiqueta del hiperactiu de merda. No se que fer perque necessito explicar-ho però a la vegada no vull explicar-ho i si els i dic els profes el final u acabaran saben els meus companys i no vull turna a pasar pel que vaig pasa l’any pasat. I també amb fa po que els profes tampoc m’antenguin.
Perque jo el que volia Era doncs ser com Ns com
Lo normal se un bon alumna, que la gent no es penses que soc rebelde i aquestes coses… i coneixa noves persones amb qui pugues encaixar. Ara mateix amb sento bestant perdut. No se pot sembla una tontaria però tot plegat tinc un lio el cap i sento que això està fen que no disfruti d’aquesta experiència que en teoria hauria de disfruta tan com pugues.
A veure si amb podeu ajudar, Moltes gracies!!
Laura Centellas Data: 03/10/2022 10:09
Hola!
Gràcies per escriure'ns!
Entenem la teva situació i segurament hi ha persones que estan vivint el mateix que tu o situacions semblants tot i no haver canviat de país.
Les etiquetes que ens posen els altres ens poden arribar a fer molt de mal i fer-nos creure que som això. Però no és veritat. És una etiqueta, és un prejudici que ha fet la persona que no ha volgut conèixer-nos profundament. I nosaltres som molt més que les etiquetes que ens han penjat les altres persones!!
Dit això, anem a la part més pràctica. Ningú és "normal" i tots som normals. És a dir, cadascú té les seves característiques i ningú encaixa el 100% amb el que se suposa que seria un estudiant modèlic, així que deixa de voler ser algú que no existeix.
Des del Consultori sempre us animem a dir la veritat, a parlar amb les persones del vostre voltant i a buscar aquelles que creieu que us poden entendre millor.
Busca el teu tutor/a i explica-li el que et passa (si cal, demana ajuda a la teva família). Segurament tindrà ganes d'ajudar-te i possiblement podreu trobar estratègies que et facin l'estada a l'institut més fàcil. Com per exemple poder sortir entre classes, anar a fer petits encarrecs pels passadissos.... També pots demanar-ho al teu psicòleg per si té alguna recomanació.
I referent als companys... pren-te el temps que vulguis per explicar-los com estàs i com et sents. No et limitis a explicar la hiperactivitat. Explica qui ets, què t'agrada, les teves aficions... deixa que coneguin més enllà del "noi mogut". Veuràs que et sorprendran!
Nosaltres seguim aquí, ves-nos informant!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.