Hola!
Gràcies per escriure'ns!
Estem d'acord amb tu. Segons l'educació que hem rebut i la nostra manera de ser, ens pot ser difícil posar límits a les altres persones. Però fer-ho és una manera de respectar-nos i de reconèixer el que valem. No ho podem fer tot a qualsevol preu.
Des d'aquí t'animem a provar de dir "No" a alguns favors que et demanin durant la setmana. Fes-te el propòsit de dir que "no" a un parell de situacions.
Si encara et sents incòmode, pots provar d'allargar la decisió. És a dir, demanar que t'ho deixin pensar uns dies. D'aquesta manera et serà més fàcil prendre una decisió més meditada.
Referent a la teva germana, és una situació diferent. Tot i que entenem la teva protecció, el teu pare s'ha de fer càrrec de la situació, i si hi ha negligències o desatenció caldria que ho comentessis a persones adultes del teu entorn (professorat, metges/essa, família....). No et toca a tu portar carregar aquest pes.
Torna'ns a escriure per saber com estàs. No és fàcil el que estàs vivint i ens agradaria que ens ho vagis compartint si et ve de gust
Una abraçada molt forta!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
