- Any: 2007 Comarca: Baix Camp
Data: 17/08/22 18:04
Problemes amb la mare
La meva mare i jo ens barallem molt sovint, massa, les dues tenim un caràcter fort, i xoquem molts cops, el que passa es que ja no ho suporto més, estic desesperada, perque la seva forma de fer les coses no es gens semblant a les altres mares, no sé d'on ha tret les formes amb que em tracta, ja desde petita em pegava quan no feia alguna cosa bé, em tancava a foraa de casa fins que no em menjava la fruita, durant la pandèmia ho vaig passar molt malament, perquè no em podia "escapar" de casa, i ella va empitjorar , em va començar a insultar, i a dir que semblava autista, inúltil, tonta, etc. Em seguia donant alguna bofeta fins que per sort ho vaig parlar amb el meu pare i desprès, suposo, que ell li va dir que no em podia pegar i no m'ha tornat a posar la mà a sobre. L'únic que va canviar tot el mal físic per emocional, em fa comentaris molt destructius, em diu que no serveixo per res, cada cosa que jo vull fer i a ella no li sembla tant bé em critica. No puc viure més així, ara intento mantenir la calma o posar-me seria i dir el que penso, sempre em crida, . Perquè sé que a pesar de que sigui la meva mare , no em pot tractar així (suposo, potser el problema el tinc jo), però es que cada cop que penso en les mares de les meves amigues i com de diferent reaccionen davant de les mateixes situacions mentres que la meva només em destrueix, em trenco, i ja no se que fer. Li vaig comentar fa temps d'anar al psicòleg, pero es va riure de mi. Jo sé que m'estima, en el fons almenys, pero es que es tant dificil haver d'estimar algú a qui no vols estimar per tot el mal que t'ha fet i et seguirà fent, m'entens? Jo l'estimo i ella no sempre em tracta així
Laura Centellas Data: 19/09/2022 09:27
Hola bonica,
Que dur llegir la teva consulta. La família hauria de ser un espai de seguretat i de validació d'un mateix... i no sempre és així.
Gràcies per escriure-ho perquè segurament hi haurà moltes persones que se sentiran identificades amb les teves paraules i la teva situació.
Ens diuen que hem d'estimar als pares/mares, que som família i que és el que és natural. Però no és així.
Desconeixem quins motius té la teva mare per tractar-te d'aquesta manera, si ella va rebre també aquesta educació, si creu que és la manera de fer-te avançar, si sent que no té més eines, si està desbordada per altres temes... Res la disculpa. Però ens serveix per poder veure la seva part més humana. Quan veiem les ferides de les altres persones, podem sentir certa compassió que ens ajuda a eliminar la ràbia que sentim cap a elles.
Des d'aquí et volem dir algunes coses:
- No podràs canviar la teva mare. Si ella vol fer algun canvi, ja el farà per si sola, però no a través teu. Oblida't que canvii
- Si sents que te n'has de distanciar una mica, fes-ho. És dolorós però potser t'ajuda a sentir-te millor en un futur. Aquesta distància té a veure amb deixar d'esperar gestos d'afecte, en deixar de lluitar per tenir aquesta mare imaginada.
- Recolza't en el teu pare. Deixa que ell t'escolti i et pugui aconsellar. Quan tenim una persona propera que ens fereix, és important tenir-ne d'altres que ens curen i ens fan sentir bé.
Si ho necessites, parla amb el teu pare sobre la possibilitat d'iniciar una teràpia psicològica. Potser ell et pot ajudar.
Nosaltres seguim aquí, escriu-nos sempre que ho necessitis.
Una abraçada molt forta!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
