Hola bonica,
Uff... la relació amb els pares pot arribar a ser molt complicada...
Des que naixem busquem l'aprovació dels nostres progenitors i de la gent que ens envolta. Volem que se sentint orgullosos/es de nosaltres i sentir-nos valorats/des.
Malauradament, no sempre podem agradar a les nostres famílies o fer allò que els agradaria que fessim va en contra dels nostres ideals, desitjos o de la nostra personalitat.
Ets bisexual i t'agraden les noies. Pots intentar amagar-ho per estar bé amb la teva mare, però... i la teva felicitat? I el teu benestar?
Potser és més important que busquis el teu benestar, que trobis algú amb qui et sentis còmoda, estimada i valorada i ja veuràs com la relació amb la teva mare es va ajustant... potser s'ho pren millor del que esperes.
Pel que fa al teu pare, ell és una persona adulta i pot sostenir la situació. No és responsabilitat teva, tu ets la seva responsabilitat. Ell ha de vetllar pel teu benestar, així que busca complicitat amb el teu pare i explica-li una mica com et sents, a veure si et pot ajudar en la relació amb la teva mare.
També pots intentar parlar amb ella i explicar-li que t'agradaria que la seva ajuda anés més enllà dels estudis. Agraeix-li tot el que fa per tu i, des d'aquí, des d'aquest agraïment sincer, podràs parlar amb ella i demanar-li que vagi una mica més enllà, que et pregunti com estàs, per exemple. Potser és moment de plantejar-vos si busqueu ajuda professional per treballar aquesta relació, ja que actualment és una font de problemes i malestar per tota la família. Busqueu una psicòloga especialitzada en teràpia familiar i potser us donarà algunes claus per millorar la convivència.
Una abraçada molt forta!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
