Estic enamorat?

Boneees! Perdoneu però a l'acabar de redactar me n'he adonat que ha quedat llagmrguíssim. Ho sento per això. Més que una pregunta és un seguit de reflexions que em faig jejeje.
A veure, començo posant en context. Sóc una persona que no ha tingut cap mena de relació mai (quan dic això vol dir que m'he liat un cop i a això és tot al que arribo) pel que no sé ben bé què és el que s'ha de sentir a "l'enamorar-se". Primer de tot, crec que aquest és un concepte massa idealitzat però tot i així, considero que sí que ha d'existir alguna cosa per l'estil.
Total, explico la meva situació que si no no hi ha consulta. Fa casi 4 mesos vaig conèixer a una noia per Instagram, ja que tots dos volíem començar la mateixa carrera. Total, que ens vam obrir i vam començar a parlar sense parar. Hi va haver com una connexió immediata entre naltros. Des d'aquell dia hem parlat cada dia (tot i que només fos per desitjar-nos les bones nits). El que passa, però, és que no ens hem vist mai presencialment (ja que ella viu a Barcelona i jo a Tarragona i entre la Sele primer i ara que he estat currant a jornada completa doncs no hem quedat mai). Para colmo ara cadascú marxem de vacances amb la família pel que encara menys ens veurem.
Però clar, tot i no haver-nos vist mai en persona doncs la veritat és que cada cop em sentia més atret cap a ella. Les converses cada cop han anat sent més profundes i d'una atracció inicial ara s'ha creat algo nou. El problema és que no sé què és aquest algo. Cada dia em llevo i penso en ella, li desitjo un bon dia i que li vagi molt bé tot, durant el dia em ve recurrentment al cap, i penso en converses que podem tenir. I per la nit, quan normalment ens tornem a escriure (i parlem si podem) em sento ansiós, com amb necessitat d'estar constantment pendent del mòbil per si escriu algo.
Estic arribant a la conclusió que això últim no és sa, ja que potser estic començant a dependre una mica de les converses que tenim (en el sentit que estic súper feliç quan parlem i se'm posa un somriure a la cara que ningú em pot treure) però si no ho fem doncs em sento mig trist. Ja per no parlar de la sensació de nervis a la panxa durant el dia a l'estar atent al telèfon... Emoció i nervis alhora... Una sensació que mai havia sentit abans.
Uffff, quina descripció jajajajaj Però ja que estic acabo, que m'està sentant bé escriure com em sento. Total, aquestes són les meves sensacions.
I sí, somio en ella algunes nits, sí, penso el que podria ser naltros com a parella en un futur, sí penso en aquestes coses... I aquí és on ve la cosa, no sé què imaginar-me. Només sé que quan parlo amb ella estic feliç.
El que passa però, és que sé que ella fa un temps va tenir una mala experiència amb la seva anterior parella, i pel moment no vol res seriós. Jo d'altra banda tinc moltes ganes de començar la uni l'any que ve i poder conèixer a gent "sense restriccions". La resposta per tant fa un parell de mesos em semblava senzilla. Però ara... No ho és tant.
És aquí on em plantejo moltes preguntes. Què sento realment? Vull tenir alguna cosa amb aquesta persona? Que m'atreu és evident (I crec que jo a ella també, si no no passaríem tant de temps parlant) però fins a quin punt? Si arribo a la conclusió que estic enamorant-me, pot ser que això passi sense haver-nos vist? Què diu això de mi? I en aquest sentit, si resulta que estic penjat, què coi faig? El millor és parlar-ho sempre, però jo ja sé el que em va dir (tot i que d'això també fa 2 mesos i a saber si tal com jo estic sentint coses noves ella també). I ja per últim... Què passa amb la uni l'any que ve? Tinc por de perdre'm experiències...
Així que això. Ha estat una consulta llarguíssima i ho sento, però a mesura que escrivia me n'adonava que les coses m'anaven quedant més clares i he volgut acabar. Ben bé no sé quina és la meva consulta. Bueno, potser sí: Estic enamorat? Si és així, què comporta tot això?
Gràciessss sou unes cracks!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!