Crec que ja no m’agrada tant…

Hola! No volia arribar fins a aquest punt però crec que ja no puc més. Fa 6 mesos que tinc parella i abans de començar l’estiu ens veiem cada dia perque jo vivia en un pis compartit a la ciutat i a més estudiem junts. Ara aquest estiu estic al poble, a casa meva, i les coses han canviat totalment. Estem fatal, a mi em van començar a sorgir dubtes de la relació i des de que ha començat l’estiu (sense cap motiu aparent, tret el començament de l’estiu ja que casi que no ens veiem) doncs noto que ja no sento el mateix per la meva parella. Ell es un noi 10, em valora, m’estima, em recolza en tot, es madur, responsable, etc. (no te quasi cap defecte) però des de que ha començat l’estiu que noto que ja no es com abans, com si la xispa s’hagués apagat i la ilusió hagués disminuit... i ja et dic, ha sigut començar l’estiu perque durant el curs m’encantava veure’l cada dia i tenir la rutina aquesta. Be, doncs des de que em passa això cada dia tinc ansietat, el cor em va a mil, em noto nerviosa i neguitosa, no paro de plorar.. jo vaig parlar amb la meva parella sobre això i obviament no li va agradar perquè ell n’està molt de mi, però des de que ha començat l’estiu que estem malament, no parem de discutir (si que hem quedat alguns dies i la majoria de dies jo he estat bé fisicament amb ell, amb ganes de fer-li mostres d’afecte i tot aixo però no més enllà, ja que ara ja em costa imaginar-me un futur amb ell, si que m’agradaria pero em fa com mandra, em costa imaginar-m’ho, pero alhora se’m fa dificil imaginar-me sense ell), sempre es el mateix problema (per culpa meva clar) i ja no sabem que fer per solucionar-ho, perquè jo torni a tenir ganes de la relacio i recuperar aquella xispa (que no dic que l’hagi perdut totalment, pero ja no es com abans). Estem tant malament que fins i tot m’he començat a fixar en un altre noi… no dic que hagi de passar res ja que encara estic amb la meva parella i en el fons no la vull perdre, ja que noto que encara existeix un sentiment cap a ella que m’impedeix deixar-la anar (igual que li passa a ell). Ara mateix ens estem fent molt mal i se que no s’ho mereix, pero alhora no sabem com solucionar el problema per culpa dels meus sentiments i els meus pensaments, que m’impedeixen aclarar-me i avançar amb ell. A vegades m’agradaria que tot fos bonic i fàcil com abans i no complicat i incert com ara… Ja no sé que fer i només vull que sigui setembre per veure si realment la situacio es culpa de l’estiu i el trencament de rutina o per si hi ha una altra causa darrere.. pero clar, soc conscient que fins que no arribi setembre (que encara queda un mes) no podem estar aixi… Doncs això, estic fatal perquè tinc dubtes pel que sento per la meva parella pero al mateix moment tampoc em vull rendir i vull arreglar aixo amb ell i tornar a ser feliços com abans…
No sé si es normal tota aquesta situació però no se que ha pogut canviar ni tampoc que fer per solucionar-ho.. ens hauriem de veure mes? Hauria de donar temps al temps? Hauria d’esperar a setembre aveure que passa veient-nos cada dia i tenir l’esperança de que sigui com abans?? Estic molt molt confosa i fins i tot se m’han passat coses pel cap que no pensava que em passarien, com ara enganyar-lo i coses aixi.
Soc una mala persona i se que en aquests moments ell no em mereix per res del mon.
Com es podria arreglar? Se que si el deixo després el veuria cada dia a classe i això em mataria per dins.. això significa que encara sento algo per la meva parella? Que podem fer mes…?!😞
Gracies….

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!