- Any: 2005 Comarca: Alta Ribagorça
Data: 18/07/22 19:06
relacio amb ems meus pares
holaa!
us escric perque des de fa temps que no estic be amb els meus pares. Per començar, la comunicacio no es gens bona, sento que mai m’escolten ni m’enten. Semore veig com totes les meves amigues mantenen super bona relacio amb els seus pares, els i expliquen tot i ells se les escolten i parlen en total llibertat i confiança. En canvi jo, amb els meus no es aixi. Sempre estem discutin i ells mateixos em dieun que estan molt decepcionats amb mi. Intento millorar i fer tot el que puc pero es que mai es suficient. Tambe momtes vegades nomes per demanar sortir es com wue me de plantejar mil vegades com dirlsi, en canvi les meues amigues ni s’ho pensen, els hi dieuen tal qual. Nose, a vegades es com si sentis que son els meus enemics.
A tot aixo, ha arribat un ount que ja no puc mes. Estic farta de no poder parlar amb ells amb la mateixa fluidesa que l’altre gent parla amb els seus pares. Les meves amigues, per exemple, els hi expliquen tot i parlen de qualsevol tema. Jo ni pensar-ho, que no m’enten i que em jutjaran tota l’estona. No es que ho cregui, sino que es aixi.
El problema es que ja nose que fer. Tot el que faig u faig malament. Demanar per surtir, ho he de intentar una setmana abans com a minim, perque sempre es que no i que no. i veig que cada vegada em vaig quedant mes sola en el sentit de que a tot el grup d’amiguws els hi deixen fer coses i jo sempre soc la pringada que ho ha de marxar mes aviat o no li deixen fer tal cosa.
Se que es bastant dificil ajudar-me, pero espero wue hem pugueu donar alguna solucio, perque crec que com segueixi aixi acabarem mes malament. Jo cada vegada aguanto menys, i no puc mes.
Gracies per tota la feina i esforç que feu.💖
Laura Centellas Data: 28/07/2022 18:31
Hola!
La comunicació humana pot arribar a ser molt complicada i en famílies poden crear-se molts mals entesos que dificultin la convivència i el benestar de tots. Segurament els teus pares ho estan fent des d'una mirada de protecció i control i no s'adonen que això et fa estar malament i els hi perds la confiança.
I si els proposes de fer teràpia psicològica?
A vegades va bé exposar-ho a una professional extern i que pugui ajudar-vos a trobar les eines de comunicació. Que us poseu al lloc de l'altra i que pugueu trobar acords de convivència.
Com ho veus? Creus que acceptarien els teus pares?
Explica'ns i anem buscant alternatives.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.