no soc la mateixa..

Per començar sempre havia sigut la boja de la clase la que o veu tot ple de foretes i viu en un altre mon,la que reia per tot somreia per tot era obtimisstissimaa(obtimista a lo full)i ara...ara porto com 3 messos que no soc igual me d'esforçar mes per riure ja no soc tan''feliç'' o vec tot molt nublat,i avegades nose ni perque,i avegades finsitot em tanco,estic com ausent,no etic be i ploro,no soc l'a de avans i o vull tornar a ser,finsitot faig tonteries i quan em pasa ixoo matipoo moltissim i avegades bomito,i despres estic be,hi en cambi hi ha setmanes k soc la de sempre i d'altres que no i faig tonteries com aquelles,pero no o faig de manera continuada sino cuan estic depre,hi ha setmanes k si hi ha setmanes que no hi a algún dia al mes o finsitot cada semana depe de mi,pero com sempre e sigut tobtimista no bomito tant ni mejo tant pero avegades no puc mes i pummm,i aquí la pregunta quan no puc mes perque es? doncs per tot i que es tot?doncs petites coses k s'acomulen i arriba un dia k o vec negre,e parlat amb me mare,pero no o enten diu k no tinc tans problemas com per fer aixo i k soc una pava i estic a l'edat del pavo i k son baixons tontos,el problema es que cuan em venen em venen i ja esta,i tinc ganes de fer aixo i ho faig,no mo controlo jo es el meu estat d'anim,ningu menten,vull ser féliç i o soc pero hi ha diez k no puc i pasa aixo pero com e dit no es sempre k faiggç???ns ni si jo me explicat be..estic feta un liooo ajuda:(

Hola bonica!!! El que t'ha dit la teva mare és cert, però potser no t'ho ha acabat d'explicar del tot bé. Mira, l'adolescència és el pas de la infància a l'edat adulta i no sempre és un pas fàcil, tot i que no vol dir que sigui difícil. el nostre cos canvia a un ritme gegantí i entren amb molta, moltíssima força les hormones i aquestes petitones "malparides" Són les que fan que ens creixin els pits, el pèl, que ens vingui la regla, etc... el que passa és que el teu cos s'ha d'acostumar a tot aquest rebonbori!! Estigues tranquil·la tornaràs a ser la noia alegre que eres, de fet no has deixat de ser-ho simplement estàs enriquint el teu ventall de respostes al món. Mira, per començar, prou vomitar, em sents? no aconseguiràs res fent-ho, bé si que aconseguiràs una cosa, sentir-te pitjor, o sigui que fora, prou! Imagina't que tens un senyor amb un martell dins el teu cos el dia que aquest senyor pica cap amunt tot és perfecte i ets feliç i optimista i el dia que aquest senyor pica cap avall, tot sembla més difícil i esgotador. Per tant, no ets tu, és aquest senyor el que pica, intenta prendre consciència de quan pica cap amunt o cap avall i quan sigui cap avall, tingues paciència que aviat s'hi posarà cap amunt, ok?
Ànims Bonica, ho aconseguiràs!!!!

Un petonàs!!!


Marina Marull www.interpersonal.cat