Hola, bona tarda.
Torno a ser jo... primer de tot agrair-vos tot el que hem vàreu dir, em va servir de molt.
Li vaig donar temps i al final li vaig llençar un ultimàtum, llavors si que hem va respondre. Hem va enviar una foto del seu braç ple de talls dient-me que no estava bé. A partir d'aquí vam començar a tornar a parlar explicant-me que li passava, obrint-se poc a poc. Hi ha coses que li han fet que realment són dolentes, però ella també (no entraré en detalls perquè es privat)...
Els seus pares han decidit portar-la al psicòleg i al psiquiatra per ajudar-la, però ella no vol obrir-se perquè la psicòloga és una desconeguda i no vol parlar amb ella. Com la puc ajudar?
A part, sembla que fa campana i es salta les hores de classe... i no fa els examens i ha conduit per aquest camí a una amiga seva que era aplicada, i li està aixafant la vida sense donar-se compte. També cal dir que em va dir que no anava a l'institut perquè no li importava res i que per a finals d'any ja no estaria viva.
Si segueix per aquest camí la relació amb els pares serà desastrosa no lo següent i repetirà 3r una altra vegada, però això no serà res perquè estarà morta.
Què puc fer per a ajudar-la? És cert que penso que està fent coses malaments i que realment m'hauria d'allunyar d'aquesta persona, però la vull ajudar perquè era (i continua sent suposo) la meva amiga.
Gràcies per tot un altre cop.
Laura Centellas Data: 03/06/2022 10:31
Hola!
Gràcies per les teves paraules. T'enviem una abraçada molt forta!
El que estàs vivint, no ho hauries de viure. L'amistat consisteix en escoltar i donar suport a les altres persones (i també rebre'n).
Pots recordar-li que una psicòloga és algú que està especialitzat en la conducta humana i que la pot ajudar a veure coses que ella no està veient. Tot i així, és feina de la psicòloga que es pugui crear un bon vincle. Li pots proposar que ho provi, que no hi té res a perdre i molt a guanyar. Que intenti descobrir què passaria si hi confia.
Pel que fa a les seves amenaces de mort i a la seva conducta amb l'institut, no pots fer-hi gaire res. Estar al seu costat, escoltar-la i no deixar que t'absorbeixi en el seu dia a dia. Posar una mica de barrera si ho necessites.
Demana ajuda a professorat i a la seva família. És la manera que tens per ajudar-la.
Sabem que és una situació on et pots sentir molt impotent, però no és responsabilitat teva, recorda-ho.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
