Hola, estic en una "encrucijada" perque la meva novia esta malament de salut (els metges li diuen q esta be i ja no sap que mes fer, perque te un problema que fa que es cansi rapid). I bueno, per altra banda no te diners literalment. Fa molt de temps que no treballa i els seus pares no tenen gaires diners per financiarlo. Buscar feina li suposa dificultats amb aixo que té (pero al no tenir res diagnosticat doncs no te dret a res) i per a que el diagnostiquin millor hauria d'nar a un metge privat, pero val diners. Tampoc ja no podem fer plans mai, ella esta rallada casi tot el rato per tot el que te, a mi m'agradaria viatjar i fer coses amb ella pero no podem pel seu estat fisic, i abans feiem molts plans i sortiem (no a fora de la ciutat) pero feiem coses juntes i ja nose si pensar que tot aixo s'ho inventa perque ja no m'estima. Jo soc bastant mes jove que ella i m'agradaria passar-mho be, noto q estic perdent els millors anys, i a part de que animicament m'afecta la seva situacio, tambe m'afecta la del meu pare, que li ha passat lo mateix pel que fa a salut; mal diagnostic perque deien que el seu problema era normal derivat a una cosa que tenia, va anar a la privada i ara saben que te una nova cosa i mes val que no sigui massa tard i tinc massa por pq ha tingut varies malalties al passat i a sobre la meva mare va morir fa anys i passo de q li passi algo a ell tmb.
Jo ho sento molt per ella, no puc fer res, i quan li agafa bajons per tot aixo la escolto pero es que al final acabo empatitzant tant i desesperantme tant que acabo pitjor que ella, amb una ansietat horrible i plorant. No soporto veurela aixi, la situacio, i estic malament perque tot aixo em fa preocupar molt pel seu estat i tambe limita la situacio de la parella com he dit. Amb el meu pare igual, encara que a amagades perque ell m'explica poc del que passa pero als seus amics ho explica i de lluny ho escolto i em fa sentir igual ; ansietat, deprimida... em sento horrible pels dos pero es q no puc controlarme i ja nose que fer amb la meva novia pq nose com ajudarla i no disfrutem ja gaire junts.
Vull saber com deixar de ser una 'esponja' que no m'afecti tant tot aixo, que la meva novia em pugui explicar coses sense q m'afectin i tmb no ser pessimista per lo del meu pare i tampoc emparanoiarme de que aquest problema de salut de la meva novia su esta inventant per a que ho deixem. Tambe magradaria saber com puc millorar la relacio am la meva novia per tots aquests problemes; com podem fer plans sense que li afecti, intentar olvidarse del seu problema. Gràcies
Laura Centellas Data: 27/05/2022 10:16
Hola!
La situació que estàs vivint és molt complicada. Quan apareixen problemes de salut greus, que dificulten el dia a dia poden fer que la persona no estigui al 100% en cap dels àmbits de la seva vida.
Aquí serà important que puguis sincerar-te i explicar com et sents. Que conjuntament busqueu quines activitats podeu fer, que feu una llista de plans i desitjos. Intenteu buscar plans amb molta activitat (per exemple tot un dia a la platja), plans d'esforç mitjà (una tarda per la vostra zona) i plans d'activitat mínima (una banyera conjunta).
D'aquesta manera, si ella es troba amb poca energia, potser podeu fer alguna cosa que no requereixi gaire activació. Com ho veus?
Pel que fa al teu pare, també creiem necessari que parlis amb ell, que puguis expressar les teves pors i així ell podrà explicar-te què està passant exactament. Sabem que la veritat pot fer molt mal, però la incertesa sovint és pitjor...
Esperem haver-te ajudat una mica,
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
