Em sento fatal x un ¿abús maxista?

Holaaaaaa, hos poso una mica en contexte: fa 1 mes i mitg més o menys (portavam uns 3 mesos sent novios novios i 5 tractant-nos com novios) el meu ex em va deixar quan jo estava malalta (tenia mononucleosis) i no vaig poder lluitar x ell, de fet no vaig quasi bé poder plorar la seva pèrdua pq el meu cos estava fer pols tant fisica com mental talment x culpa de la mononucleosis (la vaig pasar bastant greu i em van tindré d’hospitalitzar).
Manteniam una relació a semi-distància(ens veiam pràcticament tots els findes), pero els dos/ tres últims casi no ens havia pogut veure pq ell em posava excuses (jo ja sospitava que algo li passava pero no m’ho volia dir).
Això em feia sentir molt mal, i encara mès quan el seu desinterès x mi va començar quan jo un dia no vaig voler tenir sexe amb ell. Contexte: els meus pares estaven fora de casa tot el mati, i ell i jo haviam quedat x veure una peli, la meva intenció era liar-nos un rato (només petons i alguns roges pero res més, com sempre) i despues mirar la peli. Pero ell va vindré amb altres intencions (ara explico el que va pasar) ens vam començar a liar (petons) i ell en un moment donat em va dir que portava condons i jo (virgen) em vaig ficar nerviosa, pero ens vam continuar liant, ell anava molt ràpid i em va ficar la ma dins els seus pantalons (ell estava empinat, ns com dir-ho jaja) i la seva ma a dintre els meus. A causa dels nervis i de lo ràpid que ell anava jo no volia que em toques alla i no el volia tocar a ell alla, i vaig treure les mans dels dos llocs en diverses vegades, pero ell hi tornava (que no veia que li tirava indirectes) al final em vaig sentir tant malament que vaig aixecar i li vaig dir “no puc” i em vaig anar a amagar al lavabo, on em vaig rentar la cara, les mans, em vaig passar aigua alla baix, em sentia rara. Quan vaig tornar em va preguntar pq havia marxat i jo em sentia tant malament que no podia fer res i em vaig estirar al sofa, en silenci. Ell al cap d’una estona em va dir si volia segir, com podia pensar que jo volia continuar despues de la meva reacció, a sobre em va recriminar (en plan com broma) de pq l’havia deixat calent.
Finalment vam mirar la peli, i quan es va acabar ell m’abraçava molt fort, agafant-me per l’esquena i els braços enganxant me molt a ell, jo li deia “Para” “No” “Deixam” pero no parava i cada cop sentia més claustrofòbia i més i més, fins que vaig parar de lluitar i al cap d’una llarga incomoda estona x mi em va deixar anar.
Això no li he explica’t a ningú, però quan hi penso em sento bruta, frustrada, insegura, una merda. De fet uns dies abans em vaig veure com “obligada” a fer-li una paja pq no em parava d’insistir i jo em volia anar pero ell no em deixava….
Ara em crida l’atenció un noi (el conec de tota la vida, i de petits era el meu amic), pero tinc por de parlar-li x k ell només em vulgui x el meu cos, que es pensi que soc un objecte amb el que poc jugar.

Que penseu?? Ara ho penso i això es podria considerar abús??

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!