Hola!
Primer de tot gràcies pel que feu, feu una tasca meravellosa i em sembla que sou un gran òrgan de consulta per aquells que no tenen a qui consultar o simplement necessiten una opinió externa del que els està passant.
Ara us explico el que em passa: resulta que vaig conèixer a 2 d'ESO un noi que em va agradar quasi des del primer moment en què vam creuar dues paraules, però vaig considerar que m'havia de centrar en els estudis i arribar a complir els meus somnis i que allò seria passatger, espòiler: no h va ser. Ell se'n va anar perquè els seus pares es van mudar a Barcelona i jo em vaig quedar al lloc on vivia i vaig pensar que potser la distància curaria el problema i me n'oblidaria. Va passar tot primer de bat i vam parlar molt poques vegades, però a mi el sentiment no em marxava. Vam entrar segon de BAT i vam començar a parlar moltíssim i a intentar quedar i finament ell em va dir que jo li agradava, em vaig ficar molt contenta i jo li vaig dir que a mi també, però he notat que ja no és el mateix. Abans era ell qui m'enviava un missatge i ara pot passar perfectament sense parlar amb mi o ho posa tot abans de mi, per exemple veure una sèrie o quedar amb els seus amics, i clar, al final sempre acabo jo sola menjant-me el cap. Li he deixat clar que això no m'agrada, així i tot és com si sentís ploure, entenc que quedi amb els seus amics i que tingui interessos personals però si realment tens interès per algú busques tot i que sigui un foradet per que aquesta persona se senti atesa. La veritat és que sento que tot i que no vulgui, hauré d'admetre que potser, en estar en entorns diferents ha trobat una altra noia a qui estima o potser em va veure com a única opció que tenia i va decidir assegurar que em tenia, però realment no m'estima o simplement ja no té interès en mi.
Que podria fer? Que he de penar? Sento que de veritat he fet alguna cosa malament, però no sé quina, potser he estat massa sincera i hauria d'haver-me callat...
Laura Centellas Data: 19/05/2022 11:28
Hola!
Moltes gràcies per les teves paraules! Veure que us ajuda és el millor regal!
No has fet res malament! T'interessava una persona, vau estar parlant i totes dues dues vau mostrar interès per seguir coneixent-vos. Està bé!
Ara sembla que ell no té el mateix interès que tu, així que tens diferents opcions:
- Pots seguir insistint per parlar i que ell t'expliqui què li passa i el que sent.
- Pots reduir les converses que teniu, deixar-lo d'obrir tant sovint i esperar a veure si canvia una mica l'actitud (a vegades quan les persones que tenim al costat deixen de fer allò que ens tenen acostumats, ens n'adonem de com ens agraden!).
- Pots tallar en sec la comunicació amb ell i començar a passar pàgina.
Nosaltres no podem saber què sent ell, l'únic que podem fer és acompanyar-te en la teva decisió. Què vols fer?
I repetim, no has fet res dolent. Si deixem d'interessar a algú... no hi podem fer res! No té a veure amb nosaltres sinó amb l'altra persona.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
