Una "història d'amor", si se li pot dir així clar...

Hola :) ,
A l'inici d'aquest curs he estat amb un noi de la meva classe quedant, no erem res més que això, un lio, però jo sí que sentia coses per ell. Aleshores vam estar així durant 2 mesos més o menys (1er trimestre), fins que ell em va deixar a mi, ja que no sentia el mateix que jo. Ha sigut difícil intentar superar-lo quan el veig cada dia a classe durant 6 hores. Llavors durant tot el 2n trimestre (quan ja no estavem) si que hi van haver uns quants cops que em tornava a tirar la canya, però jo vaig sudar d'ell. Al llarg del 2n trim jo pensava que l'estava començant a superar, però com que l'univers em volia enviar senyals que tenien a veure amb ell i clar jo em ratllava, era com una obsessió molt heavy.
Aleshores, al 3 trimestre un altre cop la vida el va posar al meu camí, i clar jo em moria de ganes de tornar a lo d'abans, però no em donava la gana de deixar-li tot tan fàcil, que se lo curre un poco jajaj. I així va ser, li vaig dir que no unes 2-3 vegades i això li va fotre molt, perq clar, com era jo la pillada per ell.... aah pero ara ja no sembla q tant guapu jeje (mentira, sí ;) ) I bueno al final de fer-me la difícil li vaig dir que sí i vam tornar a quedar, i tot súper guai. Aquesta vegada és diferent, ja que ell està com súper darrere meu, del pal, abans parlavem per insta (responent-nos per foto) i ara sempre és ell q m'obre per whats, a lo, converses de veritat i no la merda de parlar per foto.
Una altra cosa que he flipat molt, és que ha agafat la costum de trucar-me per facetime gairebé tots els dies, no sé, aquesta vegada té com molta més iniciativa que abans, però amb molta diferència. Però clar, ell em va dir al principi que res de sentiments ni de relacions ni d'històries, i jo en plan bueno vale, però no sé, ja ha passat 1 mes i pico, i no sé que sent, però tampoc vull tindre la conversa perq no vull que s'acabi això, perquè m'encanta. No sé que pensar, jo crec que alguuuuuna coseta ha de sentir, perquè sinò no ho puc arribar a entendre...
Jo estic súper bé i em fa feliç, segurament em foti (un altre cop) l'hòstia, per bueno, quien tenga miedo de morir que no nazca jajaj
Moltes gràcies per llegir-me:)))

--

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.

Moltes gràcies per la teva consulta!