A partir dels 14 o 15, no menrecordo, veia comportaments una mica extranys del meu pare cap a mi. Com em mirava, si portava escot doncs mirava o almenys es la sensacio que jo tenia. De fet a dia davui quan ell esta no puc ensenyar res, pero ho faig per mi per evitar la situacio incomode, sempre em tapo com sigui. Un cop estavem jugant i es va tirar a sobre meu ferme com pesigolles i lo maxim que va tocar va ser la costella pero jo ho vaig veure mes alla dun joc de pare i filla, com arrimamentse el cos, no estic segura si els seus genitals estaven molt aprop dels meus, no ho se, vull dir no va creuar la linia amb les mans pero ns si amb el cos si, em va incomodar logicament. i un cop mentres dormia ns si per despertarme la ma estava una mica aprop del meu pit, com rossant, no estic segura, lo tipic que vols oblidar al moment i no pensarhi mes. Avui en dia, ens portem be, apart vivim junts amb ma mare, pero soc concient que es una carga emocional que arrastro dia a dia, a vegades ploru perque nose a qui recorrer o si es millor callar. No em compensa dirho a la familia per les consequencies que podria tenir, a mes no hi ha hagut cap fet heavy heavy pero es incomodo, jo dissimulo, pero aixo si , no deixo que em toqui ni el braç, el una reaccio subconcient. I es aixo, ens portem be pero nose com portar la situacio. Se que tindria apollo familiar, en concret de ma germana que em creuria (no perque li hagi fet res, crec) pero perque la conec, ella viu a valencia ara. Pero tambe ser que seria una autentica putada per tots, per aixo no em compensaria. Tambe he de dir que em cuida molt, i em dona la sensacio nose perque que es concient que tinc aqet trauma del passat (ara tinc 21), com per lo que no vull ni qe em toqui, i dia a dia intenta ser detallista, rollu et vinc a buscar aqui, et cuino, tajudo amb deures, etcc.. nose si dalguna manera esta "pagant" el trauma causat, aixo ja es una teoria meva, rollu poc a poc perque ho perdoni del tot. Nomes recordo aquets casos que he escrit pero mirades bastantes. Que farieu??
Laura Centellas Data: 09/05/2022 14:52
Hola!
Ens sap molt greu que estiguis vivint aquesta situació amb el teu pare. Ningú s'hauria de sentir incòmode a casa seva, i la família hauria de ser un espai de protecció, malauradament massa vegades no és així...
Des d'aquí et recomanem que puguis parlar-ne amb una especialista per poder valorar realment com et sents i què et suposa en el teu dia a dia. Després ja valoraràs si tens el suport de la família i com ho comuniques, però el més important és com et sents tu.
