Què fer per tirar endavant?

Hola, us explico el meu cas. Vaig estar tres anys amb una noia, i ens estimàvem molt. El problema: era la primera relació per tots dos, no sabíem com fer les coses, al principi ella tirava molt del carro i jo no, al final al revés... Tots dos som persones molt insegures i tot això ens va anar afectant, tampoc ens donàvem massa espai...

La qüestió, em va deixar a finals d'estiu dient que ja no sentia el mateix i que estava molt cremada. Vam seguir parlant fins al febrer, jo la vaig ajudar moltíssim a que estigués més bé durant tot aquest temps, vaig demostrar-li que havia canviat, que ara estava disposat a esforçar-me al màxim per fer-la feliç, i ella em deia que em valorava molt, i que em mereixia una altra oportunitat, però que no me la podia donar perquè no havia oblidat tot el mal que ens vam fer al passat, i que potser en un temps doncs ho podríem tornar a provar.

A finals de febrer vam deixar de parlar, i jo, com que me l'estimo moltíssim, doncs vaig pensar que ja més cap a l'estiu o així li podria dir si volia quedar un dia, i mirar de tornar-ho a provar ara que ja havíem agafat l'aire que tots dos necessitàvem, i em vaig centrar en mi mateix.

Ara fa qüestió de dies, m'assabento que està sortint amb una altra persona, li comento, i em diu que sí, que és veritat, i que no sabia com dir-m'ho. La persona amb la que està sortint és un seu amic, bastant més gran que jo i ella (som de la mateixa edat) i mirant una mica a veure qui és, la veritat és que és molt diferent de com sóc jo, tant físicament com en gustos. Tot això m'ha deixat molt i molt xocat, ja que jo no l'he oblidat i me l'estimo un munt, i em costa d'entendre com en tant pocs mesos ha sigut capaç ja de desenvolupar tants sentiments per una altra persona tant diferent del seu tipus. Tot això em fa sentir que vaig ser idiota tot el temps que la vaig estar ajudant. M'ha dit que surt amb ell perquè és una persona que l'ha ajudat molt sempre, i perquè ha sorgit així, però la veritat és que fa molt mal igualment. De fet, quan li he demanat si ella n'està enamorada de veritat m'ha tirat llargues, així que estic molt perdut. També m'ha dit que no sap si és una relació amb molt futur, i que no se sap mai si jo i ella tornarem a estar junts.

No em queda més remei que superar-ho, i em fot molt, perquè tenim una connexió i una química molt i molt especials. A més, el fet de no saber com és la nostra relació fent les coses bé, tampoc m'ajuda gaire a tirar endavant.

Aquests primers dies he mirat de fer coses amb els amics i de distreure'm, però la veritat és que em segueix fent molt de mal tot això, estic molt i molt perdut, no l'entenc a ella, no m'entenc a mi i no sé massa què he de fer per tirar endavant. No sé si he d'oblidar-la, d'esperar-la o què he de fer. L'únic que vull és que ella sigui feliç i que tot aquest mal que sento desaparegui.

Gràcies

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.


Moltes gràcies per la teva consulta!