Hola!
Primer de tot, quina sort que té que vulgueu ajudar-li. Ningú té la responsabilitat del benestar emocional de les altres persones, ni tampoc vosaltres. Això ho heu de tenir clar perquè sinó us carregueu d'un problema que no us pertoca.
Què podeu fer?
- Estar al seu costat, proposar-li per quedar. Escoltar-li, demanar-li que us escolti els vostres problemes...
- Si voleu, li podeu preguntar directament. Pot ser que tingui ganes de compartir-ho i si no ho vol fer, ja us ho farà saber.
- Avisar a alguna persona adulta de confiança. No podeu assumir tot aquest pes i és necessari que algú ho faci. Parleu amb la tutora (si hi teniu confiança) o amb la seva família o amb la vostra família. Aquestes conductes no poden ser un secret. És important compartir-ho i buscar ajuda professional.
Ens aneu informant sobre com esteu, val?
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!