Logotip de Adolescents.cat
-
-
Any: 2001
Comarca: Barcelonès
Data: 24/04/22 13:51
cansada de tot
Hola,
Intento fer tot el possible per no estar malament, no tinc problemes greus pero tot em supera. Serà una mica de desfogue aixo pero espero q em podeu ajudar a sentir millor i en part tinc por de q algu conegut ho llegeixi i tmb d'arrepentirme d'haverho publicat...
Vaig al psicoleg des de fa 1 any i bueno, he millorat pero quan empitjoro empitjoro molt i penso que no em serveix perque no es normal que tingui ganes de desapareixer cada x temps i que a mes sempre que tinc cita explico els problemes d ela setmana i no dona temps a excplicar coses greus meves, com la por social o problemes que ja tinc adquirits que caldria millorar, i estic tirant els diners per culpa del meu novio i un company q despres parlare q no suporto, q nomes parlo dells. Ara mateix tinc ganes de marxar, on ningu em pugui trobar pero se que no ho fare perque soc massa covard per tot, tambe em mataria, pero el mateix dic, soc covard per ferho i tampoc ho vull fer mentre el meu pare i la meva gossa siguin vius, pero quan no hi siguin no tindre ganes en absolut de viure. El meu pare actualment esta greu i malalt des de fa uns 2 anys i jo no crec q es recuperi.
Bueno, doncs tinc problemes que en general no son massa greus, pero m'estan ofegant. Em sento un estorb a casi tot arreu (a casa dels meus sogres, al pis que comparteixo...) perque ara nome spuc quedar a casa d'ell perque al meu pis sempre esta una parejita q ens sentim incomodes el meu novio i jo alla (no perque em prohibeixin, pero no estariem comodes alla), i als meus sogres es nota molts que els incomodo tmb. el meu novio per altra banda m'estima suposo, pero no com hauria, m'ha fet mal i es una relacio molt adictiva perque quan estem bé ho estic molt, pero quan no, doncs gens, i aqui hi ha massa cosa que explicar, no he superat ferides del passat i no tan velles, perque als inciis va ser molt aixi tot, no posava limits i havia moments que s'aprofitava i coses mes greus, i segur que tothom pensa que soc inbecil per no deixarlo, perque amb la tonteria porto ja 3 anys, i soc incapaç de fer algo per acabar. Per altra banda no tinc mare perque va morir, em sento perduda, no sé que fare mes endavant perque ho veig cru tot lo de la feina i la veritat no vull treballar perque a molta gent coneguda li fan a la feina, i coneixen la meva personalitat segur que men faran. Tot aixo q explico son coses presents o futures, pero en el passat tmb hi ha coses dolentes, com amics q mhan marginat, un par d'abusos sexuals per part de la meva parella, una examiga maltratadora psicologica...
A vegades tinc ganes de tornar a fumar o beure, o a començar a drogarme pero tampoc m'atreveixo, no tinc amics casi perque per la puta ansietat social que tinc no en faig, em quedare sola pq tambe tinc tendencia a aillarme, sols tinc 4 que casi mai puc veure i sempre m'emparanoio de que no em volen o em deixaran de banda perque ara ja estem en etapes diferents. Visc amb un ex amic gilipolles que nomes fa que mentirme i ser un fals i q a sobre fa temps s'enreia de mi, sempre porta a la seva parella perfecte i no em deixen viure, i no vull seguir aqui vull tornar a casa meva tot i que visqi lluny i em perjudiqui a la hora de buscar feina (passo de viure amb desconeguts), no els puto aguanto, he fet lo possible per passar d'ells i centrarme amb lo meu pero no puc enserio, estic massa encapficad. Li tinc panic a tot, a la gent, al soroll, no podre ser una adulta normal i ho se perque ja ho soc i m'esta costant, segurament dec tenir autisme o algo pero com que ningu mho volia mirar doncs res, pero jo mai he sigut normal, faig sorolls raros, parlo bloquejanme i m'explico fatal, soc lenta, no miro als ulls de ningu, sempre una rara que no sap mirar a la gent els ulls i per aixo ja soc la antipatica del segle.
Nose, segur q em deixo mes coses a dir pero es q no puc mes d veritat, estic per anar al psiquiatra perque ja em va donar un atac d'ansietat horrible (n'he tingut molts, pero com aquell mai i em pensava que anava a morirme).
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 29/04/2022 09:07
Hola!

Ens sap molt greu el que estàs vivint... a vegades les circumstàncies poden ser molt dures...

Pel que expliques, potser podries intentar parlar amb el psicòleg sobre aquest malestar i així poder treballar allò que realment vols treballar. A vegades es treballa a dos nivells (un nivell més quotidià, per afrontar el dia a dia i un nivell més profund per treballar temes més íntims). Si li comentes veuràs que potser hi ha un canvi en l'abordatge de les sessions. No tinguis por a ser sincera a la teràpia. És el teu espai i t'hi has de sentir segura. 

Pel que fa a tot el que expliques, no es pot afrontar tot de cop, cal anar mica en mica. Pas a pas. Quin és la situació que et genera més malestar? (el pis? les amistats? la parella? els sogres?...) Selecciona'n una i canvia alguna cosa que estigui a les teves mans. 

No tinguis pressa ni anticipis com et sentiràs ni les dificultats que podries trobar-te. Només pas a pas. Endreça-ho. 

Nosaltres seguim aquí, escriu-nos sempre que ho necessitis. 
Una abraçada molt forta!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.




Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a
 
Amb la col·laboració de: