Hola!
Moltes gràcies per les teves paraules, ens animen a continuar amb la nostra feina!
Pel què fa al que expliques, és molt important aprendre a separar i distanciar-nos emocionalment dels altres. Per molt que les altres persones estiguin malament, nosaltres no podem agafar la càrrega de millorar la seva situació. Si tu vols assumir aquest paper de "salvadora", el que estàs fent és dir-li de manera indirecta, que ell no ho pot fer, que no n'és capaç.
El teu paper és el d'acompanyar. Escoltar-lo és suficient. No calen consells ni buscar solucions. Només escoltar i estar amb ell. Fer-li companyia.
Si ell espera que tu li solucionis els seus problemes... tampoc anem bé. Ell s'ha de responsabilitzar de la seva salut. Si parlant-ne s'adona que sol no pot, és important buscar ajuda professional.
Igualment per tu, si sents que aquesta situació et sobrepassa, que estàs patint massa i que l'ansietat apareix, potser cal que busquis atenció psicològica per poder col·locar les coses al seu lloc. A vegades necessitem que un/a professional ens ajudi a separar els problemes.
Una abraçada!
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
