Hola,
Sincerament no se ni per on començar....
A veure, ja fa anys (3) desde que em van fer bulliyng no he tornat a ser la mateixa. En aquell moment ho vaig passar fatal, em vaig començar a tallar i de fet vaig tenir un intent de suïcidi el qual no sap ningú perquè no va sortir com esperava.... No diré que vaig fer per si algú ho llegeix no incitar.... En aquell moment jo estava a segon de la ESO, encara que desde primaria sempre es ficaven amb mi i a primer de la ESO ja va començar el bulliyng fort. Tercer de la ESO ho vaig fer a una altre escola. Els meus pares al poc temps de començar, van tenir una reunió amb la meva tutora d'aquell curs i van explicar-li tot lo del bullying (ho del bullying era la única cosa que sabien els meus pares, però els vaig fer creure que no em va fer mal). La psicòloga de l'escola nova on anava li van dir el que va passar i sempre estava molt pendent de mi. I un dia la meva tutora va tornar a tenir una reunió amb els meus pares on tb estava la psicòloga del cole. Lis van dir que havien vist coses en mi que no eren normals de una persona de la meva edat (14 en aquell moment) que em veien molt apagada a mes i amb molts tics nerviosos. Els van recomanar que anés a un psicóleg. Vaig començar però va venir la pandèmia, vaig empitjorar moltíssim i quan ja va ser la "nova normalitat" vaig tornar a anar (a la pública) mai m'han ajudat allà. Tinc moltíssima ansietat i en comptes de donar-me eines per poder afrontar les coses cada cop m'envien més medicació i en més quantitat.... Li vaig dir a la meva psicòloga i al meu psiquiatre que em tallo (no fa gaire) i la resposta de la meva psicòloga en va impactar, em va dir "segura que no ho fas per cridar l'atenció?" Si volgués cridar l'atenció ploraria fort, cridaria, no m'amagaria.... I el meu psiquiatre en va dir que ho he de deixar de fer perquè després plorarem per les cicatrius. No puc parar de tallar-me quan estic malament, no ho aconsegueixo i no sé que més fer. Els meus pares no ho saben, no s'ho vull dir tampoc, suficient tenen que la meva àvia està malalta perquè hagin d'estar preocupats per algú que no mereix res (osigui X mi) Aquest 2022 ja he tingut 2 intents de suïcidi que no han sortit com jo volia... Se que necesito ajuda, però no se que fer més ...
Laura Centellas Data: 22/04/2022 09:23
Hola bonica,
Ens sap molt greu llegir tot el que estàs patint. T'acompanyem i t'abracem en la distància virtual. Som aquí per tu.
Amb el que ens expliques, ens plantegem si tindries l'opció de demanar una atenció psicològica privada o més seguida. Sembla que a la pública estàs fent el seguiment farmacològic però potser t'aniria bé tenir un espai quinzenal per poder buidar tot el patiment. Per poder analitzar mica en mica qui ets, la teva essència, el que tagrada i el que et fa mal. Per poder dedicar aquesta estona a tu.
Parla'n amb els teus pares i planteja'ls aquesta opció.
Per altra banda, estaria bé que no carreguis tu sola tot aquest pes. Quan estem malament necessitem l'ajuda del nostre entorn. Explica'ls com estàs i sigues honesta. Serà més fàcil que puguin entendre el teu malestar real i puguin posar-te eines a l'abast.
Nosaltres seguim aquí, escriu-nos sempre que ho necessitis.
Una abraçada molt forta!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
