Necesito ajuda urgent

Hola! Gràcies per aquest servei que feu!

Ns ni com estic escribint el que em pasa per que em sento molt malament. Molt.

Fa uns dies em van diagnosticar depresió, cosa que jo ja m'imaginava. Tot bé d'una ansietat social, i llavors ns q em va pasar q vaig començar a obrir per whatssap a un munt de gent de la clase i de per allà amb qui sempre havia volgut parlar i mai m'havia atrevit.

La meva única "amiga", amb la qual estic molt cabrejada pro a la vegada no, i ho poso entre cometes pq jo sé que quedo amb ella per què no tinc a ningú més i molts molts cops fingeixo qie estic feliç amb ella (ja que amb ella no puc ser jo mateixa ni parlar dels meus sentiments ni res, ella sempre em diu coses i jo l'escolto pro tampoc li dic la meva punyetera opinio mai pq tampoc la respecta, i de fet escribint això m'estic adonant de que no vull estar més amb ella però em sento atrapada per què ja porto 5 anys en aquell institut i des dels 12 que no m'he obert i he estat amb diverses persones que ha batxillerat van marxar i entre la pandèmia que va ser quan jo era a 4t encara va anar a pitjor tot i quan vaig tornar només vaig estar amb aquesta tia. Esq em fa ràbia pq també ha estat molt temps amb mi i em vull enfadar amb ella i dir-li com em sento però se que s'ho pendrà fatal.

Però ahir va pasar una cosa que va vesar el got, com diuen. Vam quedar pq jo estava superdeprimida i nerviosa i no sabia a qui dir-li de quedar i llavors vaig petar i li vaig començar a explicar coses entre elles que em vaig enamorar molt d'un noi a unes estades aquest estiu pro per la meva por a parlar amb la gent no li vaig poder dir res, i que ja l'havia oblidat pedò joq se com estava trista el vaig recordar i la tia va agafar-me el mobil i li va escriure. I jo em sento completament imbècil pq en part li vaig deixar ns pq, estava molt malament i esq sóc massa innocent a vegades. Avui no he anat al institut pq estic fatal no he dormit i lo pitjor sincerament es lo que hagi pogut sentir aquell pobre noi que fa deu mesos que no veig saps, no te putu sentit res i estava tant nerviosa que despres li vaig escriure que perdo que una amiga m'ha escrit i de veritat que tinc casi 18 i em sento completament estupida i inmadura. De veritat que ns que fer, ell encara no ha obert el missatge segurament l'ha vist des de fora i ni l'ha obert, i jo ho entenc perfectament. Només vull tornar al dia d'ahir i canviar les coses.

Que puc fer amb el missatge i amb aquesta noia pq esq a veure tampoc es plan ara de dir-li que tot es culpa seva, també es culpa meva per haverli deixat esq estava molt trista i en aquest estat fas xorrades... no tinc confiança amb els meus pares per explicar-ho i ns q fer pq no vull molestar a ningú amb els meus drames. Ns si soc masa bona o masa inocent pro està clar que això m'ha servit com una gran ostia de realitat de que tinc un gros problema d'autoestima i que prioritzo els sentiments dels altres abans que els meus, pro ara mateix ns q fer. Esq estic molt cabrejada i no la vull parlar ni veure mai més. Que puc fer? I amb el noi? Li faig alguna mena d'explicació? Esq soc tonta i ja li vaig posar que ho va fer una amiga i no jo i que a mes no cal que em contestes (ella li va posar que holaa soc la nadia te de fer una pregunta, i obviament no tenia cop pregunta)

P.D. Ja he començat a anar al psicoleg per lo de la depressió, esq he passat moltes coses d'adolescent en l'ambit familiar i no he tingut cap amic de veritat des del cole i doncs m'esta venint tot de sobte. )

Perdó pel textaco i moltes gracies si algu ha arribat a llegir això fins aqui.

Una abraçada.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!