Hos comento una mica perqué tingueu un context.
Tinc 14 anys i tinc un germá de actualment 19 anys . El meu germá sempre el tenen com un nen inocent que no ha fet res dolent mai, ell va a ampans per lo que te una petita "discapacitat" encara que pot fer tot mes o menys perfecte, però això l'ha fet no tenir mai cao tipos de contacte amb cap persona(ni sexual,ni amistats...). Quan erem mes petits ells em tractava bastant malament, em molestaba moltissim i em feia sentir malament, i aquí comença tot.
Quan jo tenia 8/9 anys, el meu germá tenia uns 13/14, ell em va començar a demenar un tipus de coses no normals entre germans. Em deia que si li "xupava el penis" ell em deixaria de molestar, que només seria un cop....
Tot va començar en que jo li deia que no, jo en aquell moment no sabia que significaba això ni perqué volia que li fes, simplement un día finalmente li vaig aceptar despres de que m'ho digues molts cops.
No va quedar allá la cosa per desgracia, i m'ho seguía demenant mes cops, de vegades simplement em deia que em donava diners, que no diria que havia fet x cosa, que em deixaria de moltesar.... també algún cop em va demenar que em deixes fer fotografías, encara que no estic segura de si finalment les va fer.
Mes d'un cop quan he portat top m'ha mirat els pits, ja que l'any passat tenia algunes estries en ells i ell em preguntaba que eren aquelles marques( estaven als meus pits,i apart de que le vist mirant-mels algún cop, em va dir això q m'ho confirma tot)
Jo no vaig saber mai que era el que m'estava fent realment i perqué m'ho demenava, fins ara. Fa 3 anys vaig començar a informarme del feminisme i a llegir histories sobre noies que habien petit algún tipus d'abus o assatjement i poc a poc vaig començar a pendre conciencia del que m'havia pasat fa uns anys. Sempre m'ho he negat,ja que jo mateixa em deia que jo li deia que "si", encara que no sabia ni el que era i apart de totes les coses que em deia i feia perque li digues que si.
Hos volia demenar la vostre opinió, això es podria considerar un abús sexual tenint en compte que tenia 8/9 anys i ell 13/14/15??
La seva discapacitat(es molt petita) pot afectar d'alguna manera?? Per tenir aquesta petita discapacitat pot ser que sigui jn comportament q estic exegerant??(el fet de que tingui una discapacitat em fa pensar que si ho dic;s'em dirá que le de perdona rper la petita discapacitat, que ell no te la culpa... )
He tingut molta por a fer aquesta consulta, por de que es descubreixi o de que no s'hem cregui...
Porto cargant amb això molt de temps apart de tota la ansietat i diversos problemes mentals(vaig a un psicóloga, però no soc capaç de esplicarli això pq se qje li dira al meu pare i ja te suficients problemes)
Hos agrairia molt que em poguessiu donar algún tipus d'orientació,ja que estic molt perduda i al tratar d'una persona tan propera a mi, com ho ès el meu germà em fa massa por.
Nota: la discapscitat del meu germá es trastorno de desarrollo del autisme(lincosta molt la comunicació i relacionarse amb la gent.
Moltissimes gracues per tot el que feu<3<3<3<3
Laura Centellas Data: 29/03/2022 19:08
Hola bonica,
Moltes gràcies per escriure'ns i confiar en nosaltres. Ens sap molt greu que hagis viscut aquesta situació, ja que la família hauria de ser un espai completament segur, i no ho és.
Amb el que ens has explicat hi ha dos punts a tenir en compte:
- l'experiència
- la discapacitat del teu germà.
Un abús sexual infantil implica l'ús de la persuasió o la manipulació (també la insistència) per aconseguir que un infant realitzi (o visualitzi) algun tipus de conducta sexual per satisfer el plaer de la persona adulta o de més poder. En el cas que siguin menors d'edat, aquest poder es pot traslladar en una diferència d'edat de 5 anys.
Et recomanem que visitis i et deixis aconsellar per aquesta fundació. Està especialitzada en abús sexual infantil :
En aquesta fundació també et podran indicar sobre la discapacitat del teu germà i el seu grau de consciència. Però aquest punt no és l'important.
És important que ho puguis parlar i treballar amb professionals especialitzades. Que puguis compartir com et sents, què vols i què et passa. Deixa't acompanyar. Sabem que fa por fer un pas d'aquest estil. Nosaltres som aquí, animant-te i acompanyant-te. Escriu-nos sempre que ho necessitis.
Una abraçada molt forta.
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
