Primer us volia donar les gràcies per aquest servei, de veritat que ajudeu a molta gent<3 (i demano perdó ara ja perquè he fet un escrit de quilòmetres sjjsj)
No se ben bé per què escric això, crec que estic com farta de tot ja. Els meus pares demanen més del que puc donar, tant a casa (comportament) com a l'escola (notes, treballs...), però només estan per mi quan faig alguna cosa malament. Tinc un germà gran, i últimament no treballa gens a batxillerat, i només està per la seva nòvia (a mi em cau superbé, però tinc ganes de que ell estigui per mi molta estona, sense que hi estigui ella, parlant pel mòbil o físicament). Ell, amb els meus pares sempre es discuteix pel tema del mòbil, perquè a la nit cap dels dos el podem tocar i ell el va agafar per parlar amb la seva nòvia. I això, no es que la noia em caigui malament, però abans el meu germà sempre estava per mi i ara es com si sigués la segona a la fila.
Dels amics, es com si cap fos dels de veritat, no confio en ells per explicar les meves coses. Crec que això bé perquè just abans de l'estiu passat, vaig tenir una mala època, pel mateix tema: pressió dels pares, coses del meu germà i pressió dels professors, i també per un amic que si que era de veritat i va canviar d'institut. Quan li vaig explicar això a dues amigues em van començar a dir que elles també ho estaven passant malament (per tonteries, s'ha de dir), i em van ignorar.
Una altra amiga porta dos anys criticant cada part del meu cos. Jo sóc una noia més aviat desenvolupada, i em sentia molt bé amb mi mateixa fins que es va començar a posar amb tot sobre mi: m'en enrecordo que el primer que em va dir va ser que tenia un front massa gros i uns ulls molt petits. I després m'ha anat dient de tot. Això fa que després, quan arribi a casa, em posi molt trista pensant amb el meu cos. Jo pensava que estava bé, però com que m'ha dit tanta merda ja no ho crec. El pitjor es que es la típica nena bona, hem anat sempre juntes i les mares son amigues, i això fa que no pugui dir res sobre ella.
Del tema professors, es com si es penséssin que sóc un àngel, i si faig alguna cosa malament diuen que estàn molt decepcionats, i a mi això em fa sentir molt malament.
Tot això porta a que fa un temps que m'autolesiono, no gaire, però m'he fet algun tall, i em clavo les ungles. Fa que em senti millor, però estic bastant fucked up.
Bé, ho sento pel rollo, m'ha servit per desfogar-me ajaj. Moltíssimes gràcies,
Persona random <33
Laura Centellas Data: 29/03/2022 19:06
Hola!
Gràcies per escriure'ns i per confiar en nosaltres!
Intentarem anar punt per punt. A vegades les coses s'acumulen i sembla tot molt complicat.
- Relació amb els teus pares. Els hi has dit que els trobes a faltar? a vegades els pares creuen que no volem passar estones amb ells i potser els agradaria saber que tens ganes de fer coses amb ells. Fes-los alguna proposta d'activitat o de sortida. I sigues honesta i diga'ls que tens ganes de fer coses en família.
- Relació amb el teu germà. També pots demanar-li que et dediqui una estona del seu temps perquè el trobes a faltar. És veritat que quan algú s'enamora i comença una relació, ha de reajustar els seus horaries per encabir-hi aquella persona i a més, té molta necessitat de passar hores amb ella. I això fa que altres persones quedin en segon lloc. Sigues honesta amb ell, explica-li com et sents i fes-li alguna proposta. Veuràs que reacciona millor del que t'esperes.
- Amistats. És veritat que una mala experiència pot fer que aparegui la desconfiança en la resta d'amistats, per això has de valorar cada amistat per separat. Analitza-la i valora què t'aporten a la teva vida. Així evitaràs classificar-les totes en un mateix sac.
- Autoimatge. Les inseguretats amb el cos ens poden fer sentir molt malament. Llavors és moment de valorar d'on venen aquests comentaris i, sobretot, quina emoció hi ha al darrera: "per què m'han dit això?". Quan tinguis la resposta podràs començar a posar distància amb aquesta persona....
Esperem haver-te ajudat una mica, Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
