Hola!! Escric perquè fa dies que estic malament i no sé a que es deu exactament…
Bé, estic a primer de carrera i, com es normal a la universitat, he conegut bastanta gent. Últimament estic amb l’estat d’ànim baix perquè resulta que fa uns mesos em vaig liar amb un noi de la meva classe i, a més, anem al mateix grup. Estem quedant i tal i estic super bé quan estic amb ell (puc ser jo, no em sento incomoda, etc); ens estem coneixent i hem parlat les coses i els dos estem d’acord en anant-nos veient i coneixent més i a veure on va la cosa. O sigui realment la cosa està molt be (a més, no parlem cada dia, cadascú te el seu espai..) Però fa uns dies que estic molt rallada i amb pensaments super negatius que em diuen que això acabarà malament. Jo en el passat vaig tenir una parella i quan em va deixar ho vaig passar molt molt malament, i ara que m’he trobat en la situació de conèixer algú que m’agrada doncs la por a que em tornin a fer mal m’impedeix que pugui gaudir al 100% del present amb aquesta persona, es com que m’imagino un futur molt negatiu i que la situació serà desastrosa…
Sento una preocupació extrema i he intentat moltes vegades reduir aquesta por convencent-me de que tot està bé (perquè realment es així) i mirant-mo des de fora; pero no ho acabo d’aconseguir, em pesa molt mes allò negatiu i la por i la inseguretat que no pas allò que es positiu. I em fa ràbia perquè no vull que per culpa d’aquesta por i inseguretat jo actui d’una manera que afecti realment la relació entre nosaltres (i aleshores si que anirà a malament de veritat)
M’he plantejat de no seguir quedant amb ell per aquest motiu, però realment em ve de gust coneixe’l i tot això. Encara es aviat per veure on anirà la situació però jo ja fa dies que m’estic preocupant d’una cosa que a lo millor ni passa…
Porto uns dies bastant malament i fins i tot l’altre dia vaig tenir marejos, palpitacions, tremolors i casi que em desmaio a casa.
No sé per què estic així, la veritat (contant que si que tinc el meu grupet a la uni però algunes vegades em sento exclosa ja que per whatsapp no estic en cap grup amb ells i algunes vegades només fan plans alguns d’ells. A més de que el segon quatrimestre no m’està agradant i em costa molt posar-m’hi. Però vaja, el tema principal es el que us he explicat anteriorment)
No sé que podria fer i espero que només siguin uns dies dolents, però m’està costant molt tenir una visió positiva del futur i, sobretot, treure’m aquests fantasmes del cap…😔
Moltes gràcies per la vostra ajuda :)
Laura Centellas Data: 21/03/2022 16:40
Hola!
Gràcies per escriure'ns!
Sovint les experiències prèvies ens serveixen de mirall per saber què va bé i què no va bé. En el teu cas, tu mateixa dius que aquesta relació t'il·lusiona i et fa sentir bé! I, sobretot, que tens ganes de seguir coneixent aquesta persona. Aquest és el fet important.
Pel que fa als fantasmes, potser hauràs de valorar si vols començar algun procés terapèutic per tal que no afecti en la teva relació actual. Quan el malestar en afecta en la nostra vida diària, quan sentim que la por ens fa prendre decisions que no volem, és moment de plantejar-nos l'ajuda professional.
De moment, pots escriure un llistat de les senyals que t'informen que aquesta relació va bé (aquí a la consulta ja n'hi ha un munt!). Utilitza-la per recordar que són persones diferents i no son comparables.
Per altra banda, intenta buscar algun suport dins o fora la universitat, va bé tenir persones a qui poder-los explicar el nostre cacau mental.
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
